Els Reis ho veuen tot

Comença un any nou, i són aquests uns dies en què acostumem a passar comptes amb nosaltres mateixos i també a dibuixar nous objectius que ens facin d’horitzó més lluny, sempre molt més lluny. No hem de ser menys des del Comú de Lleida. I a sobre aquesta nit arriben els Reis, que poden no haver estat votats i a sobre ser etnocèntrics i androcèntrics, però que sempre acaben deixant-nos alguna cosa maca a casa. Si hem fet bondat, és clar. Perquè els Reis ho veuen tot.

Jo espero que Ses Majestats hagin vist que ens hem deixat la pell per intentar complir amb els nostres compromisos. Ses Majestats ja saben que la feina a la Paeria de Lleida no és fàcil. Ens les prometíem molt felices quan vam veure l’altre rei perdre la seva majoria. Sí, aquell rei que no és ni blanc ni negre, sinó del color que convingui. Però ja se sap que l’alegria dura poc a la casa del pobre, i aviat vam descobrir que el PSC que molts admiràvem de més joves ara trobava les seves aliances amb el PP i amb Ciutadans per evitar qualsevol reforma en profunditat o per amagar allò que consideren oportú amagar. Amb dificultats, doncs, però els Reis saben que hem anat fent la nostra feina de goteta d’aigua infatigable que va perforant les resistències. Tot just començava l’any i ja havíem aconseguit que la inspecció de tributs forcés l’equip de govern a aplicar sense excepcions les taxes a les distribuïdores en terrenys d’ús públic. Guaita, vora 160.000 euros en què l’ajuntament no es decidia a aplicar la llei per fer pagar algunes empreses i que ara són de la ciutat, és a dir, de tots. Suposo que a Ses Majestats també els haurà agradat la denúncia permanent d’enganys, com quan al març denunciàvem les manipulacions comptables del rei sense color per seguir endeutant la ciutat sense tallar-se un pèl. I, és clar, si poses als pressupostos del 2015 que ingressaràs prop de 4 milions d’euros venent solars i comences a gastar-te’ls, però després en realitat només n’ingresses uns 140.000, és a dir, si comets un petit error del 96%, això no hi ha pressupost que ho resisteixi. Quina nota hi poseu, Ses Majestats?

Vull creure que a Ses Majestats els agrada també la transparència. El govern de l’alcalde Ros s’ha negat durant molt de temps a deixar-nos veure els llibres de comptabilitat i les factures per saber com es gasten els diners de tots. Al final no va quedar més remei que fer cap a la comissió de garanties d’accés a la informació de la Generalitat, que l’ha forçat a lliurar molts documents. Per desgràcia, encara són molts els capítols comptables que mantenen tancats a pany i forrellat. Tot i que no podem assumir la càrrega de feina que això suposa de manera permanent, hem posat a l’abast de la ciutadania al nostre web un resum estructurat de les factures entre el gener i l’abril i una exposició dels contractes entre el gener i l’octubre. Un exercici de transparència i una demostració que això és possible, i que si el govern no ensenya als veïns en què es gasten els diners de la comunitat és simplement perquè no hi ha voluntat de fer-ho.

En la recerca de participació, vam ser l’únic grup a presentar, ja al 2015, una proposta articulada de nou reglament de participació ciutadana, una proposta en què realment la ciutadania i les entitats assumissin un paper actiu i coresponsable en les decisions i en la gestió pressupostària. Fou debades. L’equip de govern va decidir que la seva idea de participació conduïa a impedir la divulgació al web de participació ciutadana de l’única proposta alternativa perquè se’n pogués parlar. Renoi, Ses Majestats!

També vam presentat al novembre una molt elaborada proposta de millora del servei d’autobusos de Lleida, després de moltes hores de reunions amb professionals amb molts anys d’experiència en el servei. Nova paret de formigó. I així moltes i moltes propostes constructives, moltes i moltes denúncies i preguntes incòmodes, moltes trobades amb els veïns dels barris i amb especial cura amb aquells als quals hem pogut informar sobre les seves opcions en situació de pobresa energètica, moltes hores de feina, moltes il·lusions, uns quants èxits i un bon patac de desenganys. I la convicció que no hi ha més camí que no defallir, que insistir un cop i un altre. Amb mancances, amb equivocacions, però amb un horitzó clar. Amb projectes, amb ganes de seguir treballant amb els homes i dones d’aquesta ciutat, amb ganes també de veure si en sortim de fer néixer un nou subjecte polític a nivell català que sigui realment representatiu d’una nova majoria social i d’una manera nova de fer les coses.

Del que hem fet i del que farem, en sereu testimonis, Ses Majestats. És clar que sí. Perquè els Reis, els Reixos del Comú, sou els lleidatans i les lleidatanes, reis de carn i os, reis amb poques corones i molts barrets de llana al cap, que ens porteu el regal de la complicitat, del somriure revoltat, i també una mica de carbó quan no ho fem bé. I és que els Reixos ho veuen tot, no en dubteu. Que així sigui. I que tingueu un bon any.