Yes we did?

Obama s’ha acomiadat dels americans amb un “Yes we did”. Ell havia assegurat que es podia fer i ara afirma haver-ho aconseguit. Els EUA canvien de president i d’estil. Acostumats a un to conciliador, amable i integrador, ara tindrem unes formes agressives, ofensives i segregadores. Poca gent havia contemplat que algú així arribaria a la Casa Blanca. No ho van preveure les enquestes ni els tertulians dels mitjans de comunicació de més prestigi. Els analistes encara no tenen explicacions irrefutables del que ha passat i del que succeirà a partir d’ara. Aquest dimecres vaig assistir a una magnífica conferència al Col·legi de Metges de Barcelona titulada “Lideratge i valors: d’Obama a Trump”. Presentada pel President Padrós, es tractà d’un diàleg entre l’Antoni Bassas i en Jordi Graupera on analitzaren els canvis comunicatius que han succeït en els darrers anys, i donaren alguna pista dels motius que han fet que algú com Trump pugui haver guanyat les eleccions sota l’eslògan “Make America great again”. A Trump no li ha passat factura el seu masclisme, la violència verbal ni els seus escàndols sexuals. Desgraciadament cap sorpresa. Tampoc a la nostra terra han passat factura els flagrants escàndols de corrupció. En Graupera va dir que ningú sap cap a on anirà el món amb les noves formes d’en Trump, però que caldrà fixar-se especialment a veure si les institucions americanes són més fortes que els seus polítics, amb atenció a la relació amb la judicatura. Serà capaç la democràcia de parar-li els peus a Trump? Respectarà els acords que el seu país havia contret encara que no els hagi signat ell? Per exemple els tractats comercials, de protecció, etc. Seguirà maltractant la premsa? I les minories? Com reaccionaran? Si Obama no ha aconseguit canviar moltes desigualtats i discriminacions, tot apunta que ara augmentaran. I què farà en política exterior en general? Ara són els republicans els que no volen el camí dissenyat pel seu propi líder. Molts no estan d’acord amb el que proposen. Inferir alguns d’aquests dubtes i reflexions a la nostra política seria ben senzill. Convergència no sap sortir de l’atzucac i no tardarem a veure algú afirmant “Yes we can make Catalonia Great again”. Temps al temps.