És l’hora de construir Estat

Enguany celebrem el centenari de la mort d’Enric Prat de la Riba, qui fou primer president de la Mancomunitat de Catalunya i autor de la Nacionalitat Catalana. Fou ell qui va bastir els fonaments del catalanisme polític tenint clar que Catalunya només tindria pes com a nació si era capaç de reconstruir-se de la mà del progrés social i tecnològic i impulsant la ciència i l’ensenyament. És a dir, que només podria ser si sabia ser útil a les necessitats socials de la ciutadania.

I amb aquesta intenció va començar a construir estructures d’estat des de baix, traient gran profit per al país amb un instrument de govern modest com era la Mancomunitat. Així, va preveure un programa de modernització i de reconstrucció creant l’Institut d’Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya, les Biblioteques Populars, l’Escola d’Administració Local, l’Escola d’Agricultura, l’Escola d’Infermeres, l’Escola de Directors d’Indústria o l’Escola del Treball.

Però a banda de fer obra de govern, Prat de la Riba va fer una cosa cabdal, que fou traslladar a la gent la sensació de formar part d’un país que va endavant i que, probablement, pot arribar molt lluny. És així que la Mancomunitat va donar prestigi a Catalunya però, sobretot, va saber generar confiança i donar autoestima als catalans aportant a l’acció de govern la idea de l’excel·lència i del sentit del bé comú.

I l’exemple d’homes com Enric Prat de la Riba és el que hem de tenir presents i ens ha de fer perseverar avui en dia perquè, vist des de la perspectiva del temps, algunes de les seves afirmacions poden ser interpretades en clau de present.

De fet, és ben palès el paral·lelisme entre el moment que va donar impuls a la Mancomunitat com a eina d’autogovern i el moment actual.

Si ja fa 100 anys Catalunya ja aspirava a ser país estant dins d’un estat que la menystenia, ara ens trobem, encara amb més intensitat, amb un estat sord davant les aspiracions del poble català.

I enguany serà un any cabdal per a la culminació del procés i en el qual els catalans i les catalanes decidirem lliurement el nostre futur en un referèndum legal i vinculant. Creiem que el que més ens convé és tenir un estat propi per garantir una Catalunya millor per als nostres fills i per a nosaltres mateixos. Tinguem clar que aquest país només se’n sortirà si té una estructura d’Estat pròpia. I precisament la tasca que toca fer ara no és altra que complimentar les estructures i dotar-les d’idees.

I perquè així sigui, els ciutadans hem de poder expressar-nos, com passa en les veritables democràcies del segle XXI, com el Regne Unit o Canadà. Per tant, la nostra immediatesa rau en què es faci el referèndum, que aquest país el guanyi i que puguem tenir un Estat.

Tanmateix, ara per ara, l’única lògica que ha seguit l’Estat espanyol per abordar la qüestió catalana ha estat la de perseguir els adversaris polítics enviant-los als tribunals perquè siguin inhabilitats. Curiosament, aquesta insistència a perseguir la democràcia amb la bandera de l’hostilitat permanent, el que està provocant és l’ampliació de la base a favor del procés.

Per tot plegat, estem convençuts que així serà i que des del Partit Demòcrata estarem preparats per servir l’ambició de tots i totes de construir el millor país del sud d’Europa, “lliure, cívic, modern i lliure”, com ja el definia Prat de la Riba fa cent anys enrere.