Amb determinació, pel sector agrari i pel país

Fa tot just un any que vàrem iniciar aquesta legislatura, al capdavant de la conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, amb el compromís de treballar al costat del sector per garantir i consolidar el seu desenvolupament d’una forma justa i equitativa.

Des del primer moment hem sigut conscients que hem de donar resposta a reptes importants, del sector i del país, de present i de futur. Així, al mateix temps que treballem per assegurar la viabilitat i dinamisme de les explotacions i les famílies, també posem les bases del projecte de país, de República catalana, per tenir la política agrària, forestal, pesquera i d’alimentació que el país necessita.

Això vol dir que entomem reptes conjunturals i també estructurals, allò que el sector té pendent de fa anys, problemàtiques cronificades i agreujades per un context de crisi econòmica que el sector agrari ha patit molt especialment. Ho fem amb noves perspectives i maneres de fer, amb determinació i realisme, sense crear falses expectatives. I ho fem en permanent diàleg amb el sector, des del primer dia.

Una primera qüestió, fonamental, ha estat començar a recuperar recursos per al sector i l’Administració agrària catalana, després que el pressupost del Departament hagués disminuït un 47 per cent entre el 2010 i el 2015. Si el Parlament aprova el projecte de pressupostos del Govern, el 2017 invertirem la tendència i el pressupost de la conselleria creixerà un 13,6% (304 milions d’euros en recursos propis). No només deixem de perdre amb aquest pressupost, sinó que recuperem recursos per al sector primari.

Aquest primer any de legislatura s’han mantingut les línies d’ajut i de suport al sector previstes en el Programa de Desenvolupament Rural, prioritzant, com estava compromès, el suport als joves, a la modernització de les explotacions, a les activitats respectuoses amb el medi i a les zones més desfavorides. I això ho hem fet malgrat les polítiques renacionalitzadores de l’Estat, que ha retallat en cent setanta-tres milions d’euros l’aportació al PDR 2014-2020, que ha suposat deixar de tenir més de 20 milions d’euros anualment. Així, el Departament d’Agricultura ha destinat finalment 103 milions d’euros en ajuts a les explotacions, en el marc del Contracte Global d’Explotació de la campanya 2015, quan els recursos previstos al gener del 2016 eren de vuitanta milions d’euros.

Per tant, no hem retallat, sinó que hem incrementat els recursos per poder donar resposta al màxim de sol·licituds, que han estat molt superiors a les quals es podien fer front amb els recursos previstos inicialment, i hem assolit xifres rècord des del 2007 en ajuts a instal·lació de joves i plans de millora, i pagat la totalitat dels ajuts en línies com la ramaderia ecològica i les zones amb limitacions naturals. Reafirmem així el compromís d’aquesta conselleria amb les prioritats del sector agrari, sobretot amb el relleu generacional i aquells sectors i territoris més sensibles, com són els de muntanya.

Per millorar la renda agrària i fer les explotacions i empreses més fortes davant els mercats i les crisis de preus, des del primer moment hem treballat per crear, entre tots, millors condicions, que permetin enfortir el sector productiu en la cadena agroalimentària, millorar la relació entre tots els actors d’aquesta cadena i afavorir una major transparència dels mercats. Volem promoure l’estructuració i organització dels sectors productius, la cooperació i nous models de negoci enfocats al mercat, amb estratègies de singularització que assegurin valor afegit i un major control sobre la producció i les rendes.

Perquè, com hem vist en els darrers anys, només amb lleis i inspeccions no n’hi ha prou per millorar el funcionament i les relacions de la cadena agroalimentària.

De la concertació amb els diferents sectors i agents ja s’han concretat tot un seguit d’actuacions que valorem de molt positives. La declaració dels preus agroalimentaris d’interès estadístic aquest 2017 permetrà tenir uns mercats més transparents, ja que els operadors estaran obligats a facilitar informació sobre els preus al llarg de la cadena.

La tramitació de la circumscripció econòmica de la fruita dolça per a Catalunya, que ha de permetre al sector una major autoregulació dels mercats i la prevenció de crisi de preus. La creació d’un grup de treball del sector cunícola, amb productors i escorxadors, que ja té els primers resultats amb la posada en marxa del Pla Estratègic de promoció de la Carn de Conill a Catalunya. De la mateixa manera, per al sector lleter s’ha creat el grup d’experts, amb productors, industrials, tècnics i científics, que concreta mesures per a millorar la competitivitat de les explotacions, per promocionar la llet i per impulsar l’organització dels productors. Per donar un pas més en el Pla de Recuperació del sector oví-cabrum i afavorir circuits curts de comercialització, fa poques setmanes vam inaugurar el primer escorxador de proximitat instal·lat en una explotació, que permet reduir costos i obre oportunitats de millora de negoci. A més, hem dinamitzat el treball al voltant del Codi de Bones Pràctiques Comercials, on hi són representats tots els agents de la cadena alimentària, des de la producció fins a la distribució.

Vull destacar també dues grans línies de país que, conjuntament amb tots els sectors implicats, treballem amb determinació des que vam entrar al Departament: el pla d’actuació per a prevenir i controlar els danys causats per la sobrepoblació de fauna cinegètica (senglars, cabirols, conills...) i l’estratègia de gestió integral de fertilització orgànica i dejeccions ramaderes per recuperar la qualitat de les aigües subterrànies i millorar el sòl fèrtil. Dues qüestions de país que vénen de lluny i que requereixen mesures concretes en una estratègia de sostenibilitat clara de país i de sector.

En definitiva, el nostre treball durant aquest primer any ha estat impulsar polítiques per mantenir l’activitat d’aquest potent teixit econòmic i social, format per més de 70.000 explotacions i empreses, que ens proveeix d’aliments i gestiona el 90 per cent del territori; perquè continuï generant riquesa i dinamització econòmica i, sobretot, perquè segueixi havent-hi persones que treballen i viuen directament del sector primari, que hem de mantenir i fer créixer.

Volem posar les condicions per afrontar els reptes i generar les oportunitats que afavoreixin el relleu generacional a les explotacions i als pobles, amb dones i homes joves que hi vulguin desenvolupar projectes professionals i de vida.

Molta feina feta i engegada al costat d’un sector primari, que és motor i tractor del desenvolupament econòmic, social i ambiental del nostre territori, que amb l’aprovació dels pressupostos i el projecte de República catalana hem de poder continuar.