Puigdemont

El Molt Honorable President és un polític que acumula decisions estranyes. No es va presentar com a candidat per ser president, però la CUP el va fomentar per ser-ho. Al bell mig de la legislatura, aquella que havia de ser tan curta i excepcional, però que s’allarga, ja anuncia que no es presentarà com a candidat. Ja plega. El conviden a una reunió per millorar el sistema de finançament autonòmic i no hi va. Temia que li diguessin que disposaria de més diners per als catalans? Es quedaria sense la seva gallina d’ous d’or? Ara que ja l’ha enredat bé, els Convergents li busquen substitut, a veure si el següent és el desllorigador de les seves obsessions i segurament intentaran que no sigui Junqueras qui els mogui de les seves cadires. De fet, ara qui governa ja és ERC amb Junqueras al capdavant negociant amb la CUP. Avui una assemblea decidirà si tenim o no pressupostos. Ells decidiran si la legislatura finalitza ja o no, encara que dubto que avui tinguin intenció d’empatar. Se’n van al Parlament Europeu i novament cap representant institucional va donar suport a la seva al·locució i la CUP els ha recriminat que apostin per Europa quan ells volen trencar-hi relacions. Junts pel Sí va anar al cor d’Europa per demanar trencar amb Espanya, mentre els seus socis de la CUP els demanen que, a més, ho facin amb Europa. De fer iniciatives parlamentàries res, una sola llei en un any, però per fer el ridícul internacional, amb freqüència. Molts intents teatrals per ser ignorats pels alts representants europeus. Anem entenent de què va això: marejar la perdiu mentre els problemes segueixen aquí, esperant que a les eleccions que vénen canviï alguna cosa, o cronificant el monotema. I quina sorpresa es va trobar el Molt Honorable a TV3 en ensopegar-se amb gent preguntant-li per qüestions importants, sense l’habitual massatge al qual l’han acostumat. Guaita, s’assabenta ara que a Catalunya hi ha moltes més coses que el monotema? Pensava Puigdemont que la pluralitat catalana era una ficció? El processisme és ja l’ofici de molta gent, alguns sense cap altra opció laboral, així que hi ha molta gent que intentarà que això segueixi en bucle eternament o el seu destí serà l’atur que no han aconseguit revertir.