Andreu Gamboa Rothvoss, logicofobista

D

e tots els logicofobistes, companys de Cristòfol, Lamolla i Viola, la figura més inèdita i enigmàtica és la d’Andreu Gamboa González-Rothvoss. A la mostra de la Llibreria Catalonia de 1936 va presentar tres pintures: Pensaments claustrals de Josafat Jockey, Records dels ocells sentimentals, i Enterrament. Aquesta darrera era de gran format i ens ha arribat només un dibuix preparatori de l’escena, on apareix un taüt en una platja, en una composició diagonal, envoltat de dones nues que el planyen.

Incloure tres pintures a la mostra logicofobista era una manifestació d’acceptació del Grup, sota la tria de Magí Cassanyes i Josep Viola.

La mostra que inaugura el Museu d’Art de Sabadell, dedicada als logicofobistes, ens desvetlla la personalitat d’aquest pintor desconegut. Gamboa havia nascut a Sabadell l’any 1906. El seu pare, Andrés Gamboa Navarro era natural d’ Illescas (Toledo) i la mare, Herminia González Rotwos, de Burgos. El cognom Rotwos, escrit originalment amb w venia de la seva àvia materna, Matilde Rotwos, de Màlaga. Andreu Gamboa acabà signant Rothvoss en moltes de les seves pintures.

La família, els pares i els dos germans de l’artista es traslladen posteriorment a Barcelona.

Estudià pintura inicialment a Sabadell, al taller del pintor Vila Cinca. Visità el Museu del Prado i a París rebé classes del pintor André Lothe. L’any 1934 encara era a París, on es conserven dibuixos del natural de l’acadèmia Grande Chaumière. La seva facilitat pels idiomes fa que sigui molt comunicatiu, i a París tracta personalitats rellevants de la cultura, com el filòsof Walter Benjamin. A l’agenda personal de Benjamin apareix el nom d’Andreu Gambona, l’únic nom espanyol ressenyat a la mateixa.

Una vegada a Barcelona seguí les activitats d’ADLAN i abandona el paisatgisme per la pràctica d’unes obres surreals. Fins llavors, la seva pintura seguia unes pautes postimpressionistes, amb obres marcades per una estructuració lineal de les figures, però a mesura que s’endinsa en el surrealisme practica unes imatges oníriques amb col·lages, figures perfilades, ben dibuixades, i uns fons sempre gestual.

El 1932 exposa a la galeria Les Arts de Barcelona en una mostra col·lectiva al costat d’autors com Ramon Calsina, Jaume Guardia, Enric Cristòfol Ricart, Camps Ribera o Joan Commeleran, i aquest mateix any participa a l’Exposició de Primavera, al Saló de Montjuïc del Palau Nacional.

Formava part de la penya Oasis, amb artistes com Josep Bartolí, Shum o Camps Rivera.

L’única mostra individual de la seva obra anterior al 1936 va ser a la galeria Syra, entre el 7 i el 20 de gener del 1933. Amb motiu de la mostra es va editar un targetó d’invitació.

Segons Juan Manuel Bonet, al seu Diccionari de les Avantguardes, en els anys de la Postguerra va ser amic de poetes com Julio Garcés i Manuel Segalà, i Masoliver el cita al seu llibre Perfil de sombras.

L’any 1943 es casa amb Núria Garreta Socias i s’instal·len al carrer Girona, en un estudi lluminós i una gran terrassa. Tenen dos fills, Andrés i Carlos.

Vers el 1958 la parella es distancia i Andreu Gamboa s’instal·la a Eivissa, al barri de pescadors, amb un gran finestral que donava al mar. Participa activament de la vida cultural de l’illa, on han anat a parar molts pintors i poetes que fugen de l’ambient gris de la cultura oficial.

L’obra d’aquest període accentua l’expressivitat i s’esquematitza, sense arribar a esdevenir abstracta.

Quatre anys després decideix anar a Mallorca, on s’hi estarà fins al 1969, quan ha de ser traslladat a l’Hospital Clínic de Barcelona, on va morir el 24 d’octubre del 1970.