Lleida està lliure de rètols de carrers franquistes

Treballar per superar les conseqüències de la Guerra Civil i la repressió posterior ha estat una màxima socialista a les terres de Lleida. Ho vàrem fer des del minut zero en què vam entrar als ajuntaments. A Lleida, en els primers anys dels Ajuntaments Democràtics, es van substituir més de 50 noms de carrers que eren dedicats a persones i organitzacions de marcat caràcter antidemocràtic i franquista. Va ser una tasca que va comptar amb el consens dels grups polítics municipals (amb els dubtes de la UCD inclosos) i l’aprovació de la ciutadania de Lleida. A aquesta actuació van seguir d’altres que en les dècades posteriors han fet desaparèixer de la via pública elements simbòlics de la dictadura (com l’enderroc, el 2008, a la plaça de Cervantes, del monòlit dels caiguts).

Continuant amb aquests objectius de descontaminació ideològica i reparació als afectats del franquisme, el govern del PSOE a l’any 2007 promulgava la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i ampliaven drets i s’establien mesures en favor dels qui varen sofrir persecució o violència durant la Guerra Civil i la dictadura, més coneguda com la Llei de la Memòria Històrica. La seva promulgació va significar un pas endavant en el reconeixement dels drets dels qui van patir la Guerra Civil, i el que potser va ser pitjor, la repressió de la postguerra. De la mateixa manera que cal tenir constantment presents aquells fets luctuosos, la Llei parla dels Símbols i monuments públics del franquisme plantejant la conservació, eliminació o senyalització de l’espai públic dels símbols que exaltessin la revolta militar, la Guerra Civil o la repressió de la dictadura franquista. Per fer-ho possible i amb l’objectiu de localitzar, identificar i catalogar els símbols que encara perduren en molts carrers de pobles i ciutats catalanes, el Memorial Democràtic va elaborar el Cens de simbologia franquista de Catalunya.

En aquest Cens, del qual Barcelona i altres municipis del territori català estan exclosos, es recullen més de 3.647 símbols de tot tipus dels quals les plaques d’habitatge són la gran majoria i representen el 93% del total. A Lleida es troben un total de 358 símbols dels quals 342 són plaques d’habitatge corresponents al Ministerio de la vivienda, Patronato sindical del hogar, etc. Moltes d’aquestes plaques d’habitatge corresponen a blocs d’habitatge social que van ser transferits a la Generalitat de Catalunya mitjançant ADIGSA.

Durant tots els anys que va governar CiU, es van fer molt poques actuacions per eliminar tota aquesta simbologia franquista dels habitatges socials. Va ser el govern del tripartit –integrat pel PSC, ERC i ICV– que va iniciar una campanya per a eliminar-los, tasca que no va tenir continuïtat amb el següent govern, una altra vegada, de CiU, malgrat que el Memorial Democràtic recomanava la substitució de les plaques d’habitatge per altres d’ADIGSA. En l’actualitat, quan molts d’aquells habitatges ja són privats, l’Ajuntament de Lleida recomana als propietaris actuals que retirin les esmentades plaques.

De la resta dels setze símbols que encara queden a Lleida, segons el Memorial Democràtic, cap d’ells correspon a la categoria de rètols de carrers franquistes, per la qual cosa podem dir que Lleida està lliure de rètols de carrers franquistes. Aquests 16 símbols corresponen a formats com la forja, grafits, monuments, relleus o gravats. En aquest sentit, les recomanacions que fa el Memorial Democràtic són la no-intervenció en 7 casos i la conservació i la senyalització en el cas de 5. Dels 4 restants, 2 ja han estat eliminats o retirats, 1 es troba en un edifici protegit i el darrer, en un bloc de propietat privada.

Pel que fa als noms dels carrers, l’Ajuntament de Lleida ja ha manifestat reiteradament que, si la majoria dels veïns d’un carrer volen que el nom es canviï, així es farà.