Resposta al conseller de la CNC, Ferran Dalmau

Ferran Dalmau, conseller del CNC, empresa propietària de l’edifici de la Llotja, respon el meu article de fa una setmana i fa les seves puntualitzacions sobre la Llotja, hi té tot el dret. Tot i que ja fa temps que tinc clar que no ens posarem mai d’acord amb la CUP en general, perquè, a vegades, crec que vivim en mons paral·lels i amb el Sr. Dalmau en particular, perquè em costa entendre que no obri la boca a cap consell d’administració i sigui capaç d’argumentar contubernis, sospites i presumpcions al llom d’un article del diari. En certa manera me n’alegro, perquè pensava que el seu silenci era perquè la Llotja li interessava zero. Però la meva alegria s’acaba quan reiteradament m’acusa de faltar a la veritat i posa en boca meva no sé quines “converses de passadís” que interpreta com més li convé amb la missió clara de tirar la pedra, picar fort i amagar la mà.

Barreja vostè conceptes que, si estigués atent als Consells d’Administració, veuria que tenen poc a veure. La gestió de la Llotja és ara responsabilitat municipal, cert. El futur del solar annex és una història menys truculenta del que vostè li agradaria. El que fa la CUP és una olla barrejada per presentar una querella contra exmembres del consell administració de Catalunya Caixa per administració deslleial contra la caixa i per diferents operacions, entre les quals, la hipoteca del solar de la Llotja. En aquest procés, l’equip de govern de la Paeria hem dit, diem i continuarem dient que només ens podem remetre a la informació de la qual tenim constància. És a dir, primer, un cop feta la venda del solar a la promotora CERBAT SL, la nova propietària va constituir una hipoteca amb Catalunya Caixa. Segon, amb qui i amb quines condicions s’havia de fer, és un tema estrictament entre privats. I tercer, l’ajuntament no pot decidir amb qui es pot o no constituir una hipoteca ni les condicions, ni les garanties a aplicar.

Insisteix vostè en aquesta CUP redemptora de tots els mals i diu que gràcies a les seves “sospites” i en base a un estudi que planteja 10 “possibles” irregularitats ens van provocar un tal atac de pànic que vam acabar convocant el consell d’administració del dia 1. Per cert, un completíssim informe del Col·lectiu Ronda elaborat en base a tots els documents que els vam facilitar des del CNC. Insisteixo, tot el que estudia i acaba valorant aquest informe es basa en la documentació que els hem passat nosaltres, sense posar cap problema. Digui-ho també, això.

Torno a la improvisació. Que poc coneix vostè l’administració i quin poc interès té a saber com van les coses. Ni ens han sorprès ara, ni ens sorprenen mai, per desgràcia. Com a equip de govern tenim l’obligació de saber què està passant per tal de tenir previstos tots els fronts. El consell d’administració, ni res del que va passar el dia 1 de febrer no estava improvisat i vostè ho va notar. Aquí és on vostè i els seus veuen que perden peu perquè se’ls desmunta la paradeta. Potser per això, perquè d’altra manera em costa entendre-ho, acaba el seu article de la manera més barroera possible posant en boca meva una part de conversa que, primer, en tot cas seria privada, segon, vostè utilitza com més li convé i tercer, no deixa de ser una manipulació fora de context i fora de lloc.

Però aquest és el seu estil, Sr. Dalmau. No obrir la boca quan ho hauria de fer i signar articles llarguíssims amb una clara intenció de causar dany personal, fins i tot de ridiculitzar.

Endavant, si això el fa sentir més cupaire, més antisistema, més feliç. Jo només li puc dir que estem treballant de valent perquè la Llotja recuperi el paper que li correspon i ens hi deixarem la pell, això sí que li dic literalment. El “mirlo blanco” aquest que vostè posa en boca meva i que, en un to paternalista curiós, indica vostè als lectors com han d’entendre... Aquest “mirlo blanco” no l’estem esperant, fa dies que el tenim, és la gent de la Paeria, del CNC i de la Llotja que s’està deixant la pell pel projecte.