Catalunya mira als Pirineus

El Govern de Catalunya mostra amb claredat la seva voluntat d’actuar en l’àmbit geogràfic dels Pirineus. Ho vam fer a l’inici d’aquesta legislatura amb la creació de la direcció general de Polítiques de Muntanya, volent propulsar tots els territoris de muntanya, tot disposant d’una eina política que els doni suport.

També hi compta el destacat paper de l’Institut de Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), al qual doblem el pressupost, tot fent un esforç pressupostari molt important, reflectint en xifres la consolidació d’una aposta envers els territori de l’Alt Pirineu i l’Aran. L’IDAPA disposarà del pressupost més alt des de la seva creació l’any 2003.

L’IDAPA i la direcció general són les eines canalitzadores i catalitzadores de la nostra activitat al Pirineu. Som al costat del territori pirinenc. I ho fem des d’una visió holística de país: entenem Catalunya en el seu conjunt, en la seva diversitat i en la seva necessària unitat i cohesió.

A finals de la dècada dels 70 del segle passat, la preocupació per la situació de la muntanya generava molt debat al nostre país. Va ser el cas del II Congrés de Cultura Catalana, en els Grups de l’Alt Pirineu o en la mateixa activitat dels partits polítics. Tant es així, que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979 ja deia “Es dispensarà un tractament especial a les zones de muntanya”.

La Llei d’alta muntanya de 1983 (pionera i única a l’Estat espanyol) culminava aquell interès. El seu desplegament al llarg de més de 20 anys va contribuir a corregir molts dels dèficits que afectaven aquests territoris i a modificar en positiu tendències que tradicionalment havien estat negatives.

Avui, també, i sota la coordinació de la direcció general de Polítiques de Muntanya, després de treballs i de diverses fases de participació ciutadana, es tira endavant la nova Llei de Muntanya, per tal d’actualitzar l’anterior.

Un procés que es fa pràcticament en paral·lel amb dos països que sempre han estat referents en aquestes temàtiques: França va aprovar al desembre la Llei de modernització, desenvolupament i protecció dels territoris de muntanya, i Itàlia està debatent un avantprojecte de llei semblant.

També cal considerar el projecte per al 2017 d’una convocatòria d’ajuts als consells comarcals de muntanya amb un pressupost de quatre milions d’euros per millores d’accessos a nuclis de població, incloent també els accessos a les estacions d’esquí nòrdic de titularitat municipal. L’accessibilitat és bàsica per a un territori que volem cohesionat. Aquí també podem afegir que les grans obres que fem com a Govern en infraestructures, les fem als Pirineus. El Govern adjudicarà el projecte del túnel de la C-14 als Tres Ponts durant el primer semestre del 2017, una obra que mira més enllà d’aquesta legislatura.

Cal tenir presents també els espais naturals com a patrimoni essencial del país. I és que tenim magnífiques “infraestructures verdes” al Pirineu català. Infraestructures naturals com el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i per als Parcs Naturals, als quals també doblem el pressupost. En xifres globals, el pressupost creix a l’Alt Pirineu i Aran un 27,8% i les inversions territorialitzades sumen 15,8 milions d’euros, mentre que al pressupost prorrogat del 2015 la partida va ser d’11,5 milions.

Catalunya i el seu govern miren als Pirineus; ho avalen les xifres i les accions.