Els Sobies de Tàrrega

L’Ajuntament de Tàrrega presenta avui el tercer volum sobre un dels llinatges més importants de la ciutat, el dedicat a la figura d’Enric de Càrcer i de Sobies (1852-1921), dins de la col·lecció Els Sobies de Tàrrega: orgull, potència, lideratge i conflictivitat, del Museu Comarcal de l’Urgell. Per la seva trajectòria vital i professional, el senyor Enric de Càrcer i de Sobies pertany a una sèrie de personatges que visqueren en primera persona el pas del catalanisme literari de la Renaixença al catalanisme pragmàtic del noucentisme. És a dir, el d’aquell incipient catalanisme anomenat provincialisme al regionalisme polític, incisiu i conseqüent de Prat de la Riba.

Eren homes cauts i discrets, personalment molt formats, professionalment excel·lents, que defensaven dues idees bàsiques. L’una era el proteccionisme econòmic, per protegir les empreses cerealistes de la pressió americana i la indústria tèxtil de la competència britànica. Una batalla que durà tot el vuit-cents, que uní totes les classes de la societat, des de patrons fins a obrers, i que té, salvant totes les distàncies, algunes similituds amb el tractament del Corredor del Mediterrani, en el sentit que una obra primordial per als interessos de Catalunya és contínuament entrebancada per les oligarquies espanyoles.

I la segona cosa que unia aquells homenots de la política, l’economia i la cultura era la defensa del dret català, davant l’amenaça del Codi Civil espanyol. Com en el cas de la llengua, a banda de factors jurisprudents, aquells personatges entenien el dret català com un dels senyals d’identitat de la nació catalana.

Enric de Càrcer és actiu entre els segles XIX i XX, quan Lleida assolí un prestigi intel·lectual sense precedents. Fou diputat provincial i esdevingué president de la Diputació de Lleida, a cavall entre els dos segles. En aquella època, la confluència de personatges rellevants i singulars, que destacaren en tots els àmbits del saber i de les arts, va incorporar, definitivament, la societat lleidatana als corrents modernista i noucentista. Des de Magí Morera i Galícia, el primer poeta de la seva generació que acceptà les normes ortogràfiques i gramaticals de Pompeu Fabra, fins a un Enric Granados que conjuntament amb Ricard Viñes i Emili Pujol atorgarien a aquestes terres la categoria d’universals.

És a dir, els artífexs de la transformació social lleidatana són gent d’una gran dimensió política, intel·lectual, cultural i humana.

I sabran menar la ciutat i el territori de Lleida del localisme més modest a la plena i fructífera integració a la correntia vital i general del país. I això ho faran, a Lleida, els Pleyan de Porta, Bergós, Sol, Perenya, Espanya, Torres i Morera, entre d’altres, però al territori, llinatges com els Sobies i els Girona, per citar només dos exemples locals, esdevindran també essencials i de gran transcendència per al desvetllament general del país.

La història com a esdeveniment i la història com a reflexió són temes d’anàlisi en qualsevol societat avançada. I Tàrrega té la immensa sort de comptar amb estudiosos com Josep M. Planes, que, amb voluntat de recuperar, transmetre i transcendir, ens acosta a la nostra història moderna. A una realitat que ens identifica com a societat i ens explica com a país. Perquè, com deixà escrit el pare Batllori, “el món en el qual vivim està condicionat per un passat que apunta a un present, i a un futur”.

En els tres volums d’Els Sobies de Tàrrega: orgull, potència, lideratge i conflictivitat, hi ha aquella base documental i bibliogràfica completa que solen tenir les obres elaborades i indispensables per treure l’entrellat del nostre comportament històric.