Què li ve al cap quan sent la paraula 'Llotja'?

Li preguem que respongui a la pregunta abans de seguir llegint. Els pocs que no saben què és tenir problemes a final de mes potser respondran apel·lant a algun espectacle. A la resta és probable que Llotja els evoqui coses molt allunyades de la seua vida, i fins i tot en alguns casos pot ser que ja hagin abandonat l’article perquè ja n’hi ha prou de tanta bajanada. Si ja ha respost la pregunta del titular, segueixi. Segur que estarem d’acord que la Lleida actual no es pot explicar sense la Llotja. És més, al Comú pensem que la Llotja explica amb precisió la Lleida que alguns ens han volgut imposar. Nineta dels ulls d’un alcalde que va tirar pel dret en plena crisi per acabar fent realitat un mausoleu pagat amb el rescat bancari, amb molta façana i poc contingut, amb una puntada al cul de la cultura popular i amb una gestió digna de figurar al manual dels millors despropòsits. I és aquest darrer aspecte el que avui volem tractar, la gestió, que posem entre grans cometes perquè, vist el que hem vist, ens sembla agosarat qualificar de gestió el conjunt d’operacions administratives que s’han perpetrat al voltant d’aquest edifici. Entre altres motius perquè si algun benefici ha generat no ha estat precisament per al conjunt de la població, sinó més aviat per alguns –pocs– escollits. Ens explicarem. Al 2010 hi va haver adjudicació de serveis a empreses sense cap licitació. Ho acrediten els comptes de la Fundació de la Llotja de Lleida, que la Paeria ens va haver de facilitar després que la GAIP, un organisme de la Generalitat, mediés per obligar el consistori a respectar el dret dels regidors d’accés a la informació pública. Els que al 2010 havien de fer oposició dins la Paeria sembla que miraven cap a un altre lloc, i els que vam entrar al 2015 no hem sigut a temps i ja han prescrit les possibles responsabilitats penals. No així les responsabilitats polítiques, que segueixen igual de vigents. L’agrupació d’electors considera que ha de fer públics aquests fets perquè el dret a la informació que tantes vegades s’ha negat a aquest grup municipal tampoc ha de ser negat a la ciutadania. Els comptes, fins ara amagadets, evidencien que durant el 2010 la Fundació de la Llotja –sense cap treballador propi i amb un gerent, Jesús Costa, cedit per la Fundació del Paisatge Urbà– va contractar Espectacles la Traca SL per realitzar les produccions dels espectacles programats per un import total de 181.011 € sense que consti cap licitació pública. Entre aquesta despesa hi ha fins a 4 contractacions superiors als 18.000 euros adjudicats sense concurs públic, fet que incompleix la Llei de contractes de sector públic. Aquestes contractacions també contravenen el contracte entre la Llotja i el CNC i el conveni de gestió de l’espai signat entre la Llotja i la Fundació. Aquesta facturava uns serveis a través d’una empresa que, segons la licitació, corresponien a la Llotja. Quina legitimitat té qui ha permès això a exigir els 100.000 euros de cànon anual a la concessionària? I, per si fos poc, tal manera de contractar també genera sobrecostos i poca eficiència en la despesa de diners públics. La Fundació, en comptes de contractar directament els proveïdors que necessitaven les companyies (personal tècnic, hostesses, etc.) ho feia a través d’una empresa, una contractació a dit que –a banda d’incomplir el contracte– encaria el cost final, ja que hi havia un intermediari. No n’han tingut prou? Doncs seguim. Si una gestió vol ser pèssima, inexorablement ha de prescindir de cap pla de viabilitat. I, efectivament, el Sr. Àngel Ros va tirar endavant amb el seu mausoleu sense ni tan sols posar en un document les premisses que l’havien de fer, suposadament, viable. Com si volgués impedir que la concessionària fes rendible el seu servei, l’equip de govern va imposar unes condicions draconianes en la licitació. Imposicions com la de cedir l’espai 45 dies a l’ajuntament van portar, inexorablement, a un desequilibri econòmic de la concessió. Per què collaven tant a la concessionària?, es poden estar preguntant. Existeix el risc que algú suposi que tal contradicció s’explica per la voluntat de col·locar una determinada concessionària amiga de en la gestió del Palau de Congressos i permetre una programació teatral en paral·lel. L’empresa concessionària, com hauran seguit, ha anat canviant de mans i el deute generat per tal despropòsit recau, per ara, en la Paeria. La pel·lícula, per reiterada, ja els deu anar sonant: jo, equip de govern, gesto despropòsits de gestió que els contribuents ja pagaran. Ha passat en totes les grans concessions de la ciutat: aigua, radars, autobusos, etc. I la Llotja no podia ser menys. Enmig de la ignomínia, pot semblar anecdòtic que als comptes –sota la gerència de Jesús Costa– apareguin 22.000 euros de diner públic gastats en loteria. O que el president del CNC no sabés respondre –en Comissió de la Transparència– quines tasques feia l’únic treballador d’aquesta empresa municipal. Ferum intens... O pot semblar un no-res que el web del Teatre de la Llotja el gestioni una empresa privada sense cap contracte de gestió. Enmig de tants milions tirats, pot veure’s com una minúcia que aquesta empresa pugui estar gestionant dades personals de més de 46.000 persones sense tenir registrat el fitxer a l’Agencia Española de Protección de Datos. O pot semblar un detallet que Zucar Event SL mantingués la gestió de la taquilla un cop finalitzat el seu contracte, en detriment de la Llotja de Lleida SA. El Ple va aprovar la majoria de punts de la moció que vam presentar per la regularització urgent de la venda d’entrades per a la Llotja, la gestió del fitxer de dades personals i del web. Amb l’objectiu d’acabar amb aquestes irregularitats, l’agrupació d’electors plantejava al consistori que es tregui amb urgència a licitació el sistema de venda de entrades, punt que PP, C’s i PSC van tombar. El conseller delegat del CNC, Rafael Peris, incapaç de donar respostes a la ciutadania i als grups municipals, s’ha limitat a elogiar la gestió feta, ha mentit dient que el Comú no va voler ser al consell d’administració del CNC (no ens ho van permetre vostès, Sr. Peris).Per cert, la seua resposta a la pregunta del titular, ha variat després del que acaba de llegir?