El canal més viu que mai, la gran oportunitat per al territori

“Regar la plana d’Urgell és una idea que data de temps immemorial”. És així com la Comunitat General de Regants del Canal d’Urgell inicia la descripció de la història d’aquest canal i la transcendència que aquesta gran infraestructura hidràulica ha suposat per a la transformació de bona part del territori de la plana de Lleida. Des d’aquell 26 de març del 1862 en què es va regar la primera finca de Tarassó, al terme municipal d’Agramunt i propietat de la família Mestres, i gràcies a l’impuls de les empreses Girona i Clavé per finalitzar unes obres iniciades ja l’any 1829 i estroncades per les guerres carlines, el Canal d’Urgell ha exercit sense cap mena de dubte d’element essencial per a la dinamització d’una economia basada en l’explotació intensiva de la terra i la producció agroalimentària.

Un segle i mig més tard d’aquells complicats inicis, el canal d’Urgell afronta reptes molt importants com ara la modernització de la seva xarxa i la conseqüent reconversió del sistema de reg per a l’assoliment de la màxima eficiència. La creixent demanda hídrica i els efectes ja presents i palpables del canvi climàtic pels quals ja s’està treballant des del Departament d’Agricultura obliguen a dur a terme les inversions necessàries i imprescindibles per tal que aquest canal viu segueixi sent font d’activitat per al nostre territori. Per aquest motiu, la proposició de llei impulsada pels grups parlamentaris de Ciutadans, Partit Socialista, Catalunya Sí Que es Pot i el Partit Popular al Parlament de Catalunya suposaria l’aturada de facto del Programa de Desenvolupament Rural 2014-2020 i, en conseqüència, la paralització dels projectes Leader, els del sector forestal o la modernització dels regadius per als quals ja hi ha 13 milions d’euros previstos. Des de Junts pel Sí, coincidim plenament amb la Xarxa Catalana de Grups d’Acció Local (ARCA) a l’hora d’entendre que el desenvolupament rural ha de ser sostenible, integral i integrador i això passa per permetre –i en cap cas bloquejar– les polítiques per a un dels sectors més importants del nostre país. I precisament aquest desenvolupament rural sostenible, integral i integrador passa per fer del canal d’Urgell un canal més viu que mai, aprofitant la seva capacitat d’agermanar més de 70.000 hectàrees de les comarques de l’Urgell, el Pla d’Urgell, la Noguera, el Segrià i les Garrigues a través dels seus 144 quilòmetres de recorregut.

Posar en valor aquest gran element patrimonial i natural també haurà de ser un dels reptes dels propers anys. Tenim l’oportunitat de convertir aquest tresor en l’eix vertebrador dels Espais Naturals de Ponent, aquesta gran marca conjunta que ha de dinamitzar econòmica i turísticament tota la plana de Lleida. I això passa per trobar l’equilibri just entre les necessitats estructurals i funcionals del canal d’Urgell i els valors naturals i paisatgístics que s’han generat al seu voltant.

Ara més que mai ens cal remar junts i no donar-nos l’esquena els uns als altres. Preservar ha de ser sinònim d’impulsar i, per tant, de buscar el consens de tots els agents implicats. Hem d’aprofitar aquest gran corredor verd per generar al seu entorn un pol d’oportunitats que ens permetin transformar novament el nostre territori. Fem-ho ara i fem-ho junts.