Inhabilitació de la democràcia

La setmana que s’acaba ha estat difícil i plena d’imatges tristes per a la democràcia espanyola. La comunicació de la condemna que inhabilita per tretze mesos Francesc Homs com a diputat al Congrés i la retirada de la seva acta de diputat a mitja sessió plenària desperten tota la nostra solidaritat, però haurien d’avergonyir els qui han forçat que la situació hagi arribat a aquest desenllaç. Si ja hem convingut de forma reiterada que és un error judicialitzar la política, constitueix un error afegit escenificar l’expulsió d’Homs com es va fer dimecres.

Francesc Homs, que el dimarts encara va participar de la junta de portaveus, va veure com la presidenta del Congrés, Ana Pastor, li comunicava durant el ple que havia rebut l’execució de la condemna i el convidava a abandonar la responsabilitat per la qual havia estat escollit per les urnes. És una escena sense precedents en el parlamentarisme europeu, que posa en evidència totes les mancances de l’idealitzat però clarament imperfecte sistema espanyol. S’inhabilita Francesc Homs, però el que realment queda inhabilitada és la democràcia.

Per si tot plegat no fos prou lamentable, dijous encara hi va haver un nou episodi dels que fan envermellir. Carles Campuzano, que en absència d’Homs a l’hemicicle va demanar intervenir a l’inici de la sessió per defensar la dignitat dels diputats del Partit Demòcrata, es va quedar amb la paraula a la boca. Ana Pastor li va tallar el micròfon perquè entenia que aquest no era un tema que mereixés concedir-li el torn. Això va desencadenar la nostra retirada dels escons, un gest que, per cert, també van secundar els diputats d’Esquerra Republicana, Podem, En comú, Compromís i Bildu, a qui agraïm la solidaritat mostrada.

I la lamentable rúbrica a aquesta concatenació de moments desagradables la vam veure, lamentablement, on mai no hauria pensat que fos possible una cosa així, encara que últimament també ens hi estem començant a acostumar. Al saló de plens de la Paeria. Els regidors del PSC van unir-se a Ciutadans i el Partit Popular per tombar la moció de rebuig polític a les condemnes d’Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i del mateix Francesc Homs, que va presentar el nostre grup.

Àngel Ros, que no fa pas tant de temps abanderava el sector catalanista dels socialistes catalans, que defensava a capa i espasa el dret a decidir i que fins i tot va votar en la consulta del 9-N, encapçala ara el bloc dels qui es freguen les mans amb les condemnes dels que van posar les urnes també per a ell. El seu anterior company de lluites, Joan Ignasi Elena no deu entendre de cap de les maneres que ara no doni suport que la Paeria s’adhereixi al Pacte Nacional pel Referèndum que ell coordina.

De la mateixa manera que ens decep, una vegada més, l’actitud del PSC, també toca posar en relleu la bona acollida, l’acció coordinada i el vot favorable dels grups d’ERC-Avancem, la Crida per Lleida i el Comú de Lleida. Ara mateix els regidors d’aquests grups no som suficients per superar la majoria unionista a la Paeria, que contravé el que una vegada més acaba de dir l’enquesta del Centre d’Estudis d’opinió (CEO): que més del 50% dels catalans són partidaris de fer el referèndum encara que no sigui acordat amb l’estat. I si a aquests hi sumem els que només el volen si és pactat, la xifra arriba a les tres quartes parts dels catalans. I davant d’això, què faran? Inhabilitaran el 75% dels ciutadans que demanen poder votar i decidir el futur polític de Catalunya? Que no s’equivoquin. No estan inhabilitant Mas, Ortega, Rigau i Homs. Amb les seves decisions estan inhabilitant la mateixa democràcia.