L’empresa familiar: motor econòmic i social

Les empreses familiars són les unitats econòmiques més antigues del món. Neixen per la capacitat emprenedora del seu fundador, el qual va transmetent els valors i la seva cultura empresarial a les següents generacions. El fundador és el protagonista, l’origen, el que capitaneja l’aventura, el que arrisca i el que marca el camí de l’empresa. El que no escatima el seu temps. El que és capaç de sacrificis i de treball dur. Però quines repercussions tenen aquests tipus d’empreses en l’àmbit econòmic i social? Les empreses familiars, sobretot les petites i mitjanes, constitueixen, avui dia, la base del sistema econòmic productiu; són la font generadora de la major part d’ocupació (el 75,8% de l’ocupació privada); generen riquesa en aquest país (el 72% del PIB) i serveixen com un element important de progrés i cohesió social. En l’actualitat, el 85% de les empreses a Espanya són familiars i entre aquestes, únicament 35% traspassarà la gestió a la següent generació (a Europa aquesta dada descendeix al 26%). Durant la crisi econòmica, les empreses familiars catalanes van sacrificar part de la seva rendibilitat i competitivitat a canvi del manteniment de les plantilles, i han hagut de realitzar, entre altres: a) un gran esforç i una gran capacitat d’adaptació (les empreses que han sobreviscut no són necessàriament les més excel·lents sinó les que s’han adaptat millor a les noves generacions i a la realitat econòmica); b) s’han professionalitzat (no oblidem que la meitat de les empreses familiars a Espanya desapareixen en el canvi de la primera a la segona generació i menys d’una desena part arriben a la tercera generació, tot això motivat per una falta de personal gerencial qualificat i professional, per no treballar en equip i per falta de comunicació, per absència de competitivitat i conflictes i interessos entre membres de la família); c) les empreses han hagut d’assumir riscos (el que no arrisca no guanya); d) s’han reactivat (per recuperar el llegat familiar); e) moltes s’han renovat i regenerat (que no significa desaparèixer, sinó donar vida de nou); f) s’han innovat tecnològicament (per mantenir les empreses competitives); g) i sobretot han canviat la seva mentalitat. Les empreses familiars són molt més que un patrimoni; són el producte d’una combinació equilibrada entre propietat i benefici econòmic, per una part, i uns valors i una voluntat expressa de servei a la comunitat per l’altra. Els empresaris familiars sempre han preferit construir i administrar el llegat per a les generacions futures que no pas repartir dividends. Personalment crec que gràcies als valors, aquestes empreses han sobreviscut a la crisi. Valors com treball, exemplaritat i aprenentatge; responsabilitat i tolerància; comunicació (perquè tots puguin remar en la mateixa direcció) i honestedat; capacitat de superació; fidelitat a uns valors; el fet de saber cuidar les persones de l’equip (“si vols anar ràpid, vés-hi sol; si vols anar lluny, vés-hi acompanyat”). Les empreses familiars són caracteritzades per la seva capacitat d’analitzar el passat i mirar el futur, sempre amb la vista posada molt més enllà del present; per tot això, aquestes empreses contínuament han d’estar planificant el futur del grup familiar (fer un full de ruta) i entre altres aspectes, poden confeccionar un protocol familiar per poder establir la funció que farà cadascun dels membres i prevenir els possibles conflictes que puguin sorgir. Aquesta planificació comporta també fer front a la seva continuïtat i successió. Una continuïtat que s’ha de fer de forma gradual. Els cognoms familiars et poden donar unes accions o un capital de l’empresa, però no et poden donar de forma vitalícia un lloc de treball ni un lideratge o responsabilitat si no has demostrat prèviament que reuneixes uns requisits imprescindibles, com poden ser capacitat de lideratge, preparació, actitud (que a vegades pot estar per damunt de l’aptitud), implicació, compromís, iniciativa emprenedora, formació suficient, etc. Liderar qualsevol tipus d’empresa no és fàcil. El lideratge no es guanya mitjançant el poder, s’adquireix tenint autoritat moral davant dels treballadors. El poder no fa el líder. El líder ha de motivar els seus treballadors i el seu equip. La meritocràcia és l’únic camí per guanyar-se l’autoritat necessària per dirigir un negoci familiar. Les empreses, encara que siguin familiars, no són una ONG o, simplement, un instrument per tenir un sou fix per a tota la vida. Per tot el que hem comentat, no és estrany que tant les institucions europees com la legislació del nostre país i de molts altres països considerin les empreses familiars un bé social a preservar. El model i la cultura de l’empresa familiar són un exemple a seguir per a la resta de les empreses. Són un patrimoni que s’ha de defensar.

“Les arrels i la tradició de les empreses familiars mai han d’impedir volar alt”.