El futur del Món Rural, el futur de Catalunya

Ara que està tan de moda el debat sobre els avenços que requereix el nostre país per tal d’assimilar-nos cada cop més a països més avançats com puguin ser Suècia o Finlàndia, seria bo començar per plantejar-nos que no només és important una bona redistribució territorial, sinó també la cohesió social i, per tant, cal prendre mesures urgents que corregeixin els actuals desequilibris que patim ara i aquí.

Si observem la nostra realitat hi trobarem un món rural cada cop amb una població més envellida i més despoblat. Les dades del mateix Govern així ho posen de manifest. Les Garrigues, per exemple, és una de les comarques amb més despoblació i una de les rendes per càpita més baixes de Catalunya. Segons l’Agència Tributària, els 20 municipis més pobres de Catalunya els trobem a les Terres de l’Ebre, de Lleida i al Pirineu, i el 60% dels pobles de menys de 1.000 habitants han perdut població des del 2010. Aquesta pèrdua comporta també l’envelliment de la població que hi resta: el 21% dels habitants de les comarques de muntanya tenen més de 65 anys (3 punts per sobre de la resta del país).

Hi haurà qui pensi que aquest despoblament és per capritx, que molts dels habitants d’aquests petits pobles acaben marxant per la legítima aspiració d’una feina millor, un sou millor, millors serveis... i aquesta és una visió esbiaixada d’una realitat que els obliga a abandonar el seu lloc de residència: la recentralització de serveis i de l’administració, la supressió de transport escolar gratuït als municipis amb pobles agregats sense escola, els impagaments d’ajuts com les Indemnitzacions Compensatòries de Muntanya, la desinversió acumulada en infraestructures i comunicacions des del 2010... tot un seguit de decisions, mirall d’un model de gestió heretat de Convergència, que acceleren cada cop més la desertització de molts indrets de les Terres de Lleida i del Pirineu, un territori que representa el 20% de la superfície del país però que només arriba a l’1% de la població.

Aquest abandonament del món rural té efectes negatius per tot el país: massificació concentrada en les àrees metropolitanes alhora que s’abandonen pobles i terres, cosa que suposa problemes mediambientals, més risc d’incendis, pèrdua d’oportunitats econòmiques i potencials del territori, menys competitivitat en la producció d’aliments i abandonament de fonts d’energia, elements culturals i d’identitat popular...

Abans que qui llegeixi aquestes línies passi la pàgina davant aquest panorama tan apocalíptic, li prego que no s’espanti: igual que la pèssima gestió de l’actual Govern de la Generalitat envers el territori ens porta a aquest escenari, des de l’oposició constructiva i responsable, el PSC hem aportat al Parlament algunes solucions.

Mesures que passen per Assumir i impulsar els objectius i accions recollits al Llibre Verd sobre la cohesió territorial de la Unió Europea, englobats dintre de l’estratègia Europa 2020 per compensar les desigualtats entre les àrees rurals i urbanes. Cal també impulsar un espai de debat i reflexió sobre la despoblació a Catalunya en el qual participin les diferents administracions públiques, entitats i experts.

El problema és prou greu com perquè es creï urgentment un comissionat que depengui directament del Departament de Presidència, que analitzi, assessori, elabori informes i proposi mesures al Govern per impulsar el desenvolupament econòmic i social de les zones rurals del país i n’eviti la despoblació. Així mateix, cada Departament del Govern hauria d’avaluar la situació actual a algunes zones rurals i proposar mesures concretes per ajudar a fixar-hi la població, posant especial atenció a les àrees de Salut, Ensenyament, Afers Socials, Empresa, Obra Pública i Agricultura.

Proposem també un Observatori Socioeconòmic de les zones rurals de Catalunya que detecti els pobles o territoris amb més risc d’empobriment o desaparició i replantejar, amb el Govern de l’Estat i de la Unió Europea, millores i canvis en els programes públics per tenir en compte criteris de despoblació o empobriment en lloc dels demogràfics.

Les zones rurals requereixen també mesures fiscals i financeres favorables a les persones i empreses que hi tinguin la seva residència o s’hi instal·lin. En aquest sentit, cal que disposin d’un Pla que els garanteixi la cobertura de telefonia mòbil i la connexió a internet, absent encara en molts indrets. Polítiques d’igualtat a les zones més rurals, recuperar les partides destinades a la Fundació Món Rural i a la gestió i promoció de Parcs Naturals perdudes des del 2010; recuperar també els ajuts per un transport escolar gratuït a les EMD; dinamitzar el Turisme Rural i la necessària descentralització i apropament dels Departaments i serveis de la Generalitat a les zones rurals... Tota una bateria de propostes i solucions que hem portat i seguirem portant al Parlament per tal que el Govern deixi de girar l’esquena a la realitat territorial. Aquesta no és només una lluita de futur, ni solament nostra, és una lluita i un compromís de present que ha d’aturar la despoblació a les zones rurals; una lluita que requereix la implicació de tots i totes.