Una llei per als Agents Rurals

Al nostre país, la presència institucionalitzada d’un col·lectiu encarregat de vetllar per la conservació del patrimoni natural i la protecció del medi ambient té unes arrels que arriben fins al segle XVII, on trobem disposicions del virrei per les quals es crea la Guàrdia Forestal amb la funció de garantir la preservació dels boscos. Avui, quatre segles després, prop de cinc-cents professionals a Catalunya i vora sis mil cinc-cents a tot l’Estat, assumeixen la defensa del medi ambient i la tasca de dreçar-lo al futur. Però aquesta missió, que desenvolupen des de la vocació de servei i l’estima per una natura diversa, viva i bella, lluny de ser quelcom plàcid, sovint s’encara en un entorn hostil, no només per la manca de sensibilitat i respecte d’altres persones que interactuen en el medi, sinó per les llacunes de protecció legal i reconeixement institucional.

El crim d’Aspa, que va costar la vida a en Xavier i en David, va projectar sobre l’opinió pública aquests riscos amb tota cruesa i ha fet aflorar un inventari de menyspreus i agressions que en l’exercici de les seves funcions per desgràcia no els són estranys. D’aquesta manera, han saltat els llums d’alarma per abordar una reivindicació que aquests professionals fa més d’una dècada que demanen: la promulgació d’una llei bàsica que garanteixi els mínims comuns de reconeixement i de dotació de mitjans perquè puguin seguir desenvolupant la seva imprescindible funció social.

Les llacunes legals són prou alarmants: reconeguts només a nivell estatal per un article de la Ley de Montes, amb una dispersió normativa que estableix greuges i disfuncions en relació al territori on exerceixen i en competència amb altres cossos de seguretat, estatals i autonòmics, que a voltes els conceben com uns subordinats que no són ni han de ser, la precarietat legal aprofundeix en una inseguretat que no mereixen.

No obstant, el 29 de març passat, al Congrés dels Diputats, els representants sindicals i associatius majoritaris del col·lectiu d’Agents Forestals i Rurals de Catalunya i de l’Estat varen signar un acord històric que ha de servir per endegar des de la unitat aquest text marc. La promulgació d’una llei específica que reconegui el cos i que, des del respecte a les competències autonòmiques, reguli les funcions de policia mediambiental, de suport a la gestió del patrimoni natural, d’emergències i protecció civil i de formació i sensibilització ambientals. Alhora, que els asseguri el reconeixement com a funcionari, agent de l’autoritat i policia mediambiental, així com la dotació de mitjans per escometre en condicions i dignitat els riscos inherents a la professió, amb uns signes identificadors adients amb els caràcters de policia, autoritat, ruralitat i proximitat que els defineixen.

Un medi ambient ric, divers, productiu, lúdic i garant de salut i d’un paisatge bell, que regala qualitat de vida i identitat al país, són llegats que hem rebut i que som obligats a conservar per a les futures generacions. El cos d’Agents Rurals i Mediambientals és el col·lectiu de dones i homes que treballen, des de la vocació de servei i sacrifici, perquè això sigui possible. És hora de fer justícia i reconèixer-los de forma efectiva la dignitat, la seguretat i la generositat que, a un cost massa alt, s’han guanyat. Els ho devem. Ens ho devem.