Alguns no diuen el que pensen

Sovint he comentat que hi ha polítics que es declaren independentistes però no ho són. I ho deia, no per intuïció, sinó perquè parlant privadament amb alguns d’ells demostren estar poc convençuts del que defensen donat el moment polític. I això abans o després generarà frustració, molt major en tots aquells catalans que els han cregut. Molts pensaven que els seus dirigents estaven tan convençuts que calia seguir-los, però no sabien que hi havia més estètica discursiva que contingut. És evident que intentaran amagar-ho, dir que no, ho negaran, però quan estan en privat, com qui porta una gran pena, ho confessen. Els dirigents ja tenen el seu pla. Quan les coses surtin malament convocaran eleccions, i per justificar-se culparan molta gent del que és el seu fracàs. I si cal presentar un candidat “autonomista” ho faran. I llavors cauran de les llistes aquells candidats estel. Calien quan era necessari fer gran el procés dels somriures amb gent de prestigi, però ara necessitaran ocupar tots els escons amb gent del partit. La Convergència de sempre cau en picat. La corrupció no es neteja fàcilment canviant de nom. L’any 2005 en Pasqual Maragall responia en la sessió de control parlamentària a n’Artur Mas. El convergent li acabava de dir “vostè té la pell tan prima, i l’orgull tan ple, i l’amor propi tan inflat” que llavors el socialista s’aixecava, prenia la paraula i li responia “efectivament hem tocat el moll de l’os. Vostès tenen un problema, i aquest problema es diu 3%”. Han passat més de 10 anys, i ara ningú dubta del tema. En Prenafeta també ha cantat. El problema era el 4%. Molts anys desviant diners públics. Molts anys de corrupció. Ara cal arreglar-ho. Cal fer net. I això no se soluciona com proposa en Junqueras amb la “clàusula del desbloqueig: o referèndum o declarem la independència unilateralment.” Novament declaracions per intentar captar votants decebuts quan aviat es convoquin les eleccions. Quin panorama. Però permetin-me finalitzar desitjant-los un bon dia de Sant Jordi, que la corrupció almenys ens respecti el gran dia de la cultura catalana. Hem d’aconseguir que sigui Patrimoni Cultural i Immaterial per la Unesco, així que els desitjo bones roses, bons llibres i bones passejades.