CRÍTICADEARTE
Xavier Corberó, escultor d’arrels lleidatanes
Aquesta setmana ens han deixat dos bons amics del pintor Manuel Viola: el torejador Palomo Linares, que va sentir l’impuls de la pintura gràcies a l’expressionisme de Viola, i l’escultor Xavier Corberó, que tenia sempre penjada a casa obra seva. Corberó acumulava molts objectes a la seva residència espectacular d’Esplugues, i l’obra de Viola es podia veure al costat d’alguna escultura de Gargallo. L’artista de Maella i els metalls tenen molt a veure amb la família Corberó. L’avi de Xavier Corberó, Pere Corberó i Casals, va ser un mestre del repujat, talment com Gargallo, i a Barcelona va crear una nissaga d’artistes vinculats als metalls i a la fossa, que no clou amb la mort de Xavier Corberó. El seu avi, Pere, era de Lleida, on havia nascut l’any 1875, i va morir a Barcelona el 1959. A la ciutat es conserva una obra emblemàtica, el relleu d’Enric Granados a la casa nadiua al capdamunt del carrer Cavallers. Havia projectat un gran Altar Major a la Catedral Nova, que no va reeixir, i l’any 1925 va exposar individualment a Lleida. Les perspectives artístiques de la ciutat eren limitades i es va traslladar a Barcelona, on va destacar com un mestre en l’escultura dels metalls. Contemporani de Gargallo, va ser fundador del Foment de les Arts Decoratives, i trobà el suport dels seus fills Xavier (pare de l’escultor finat) i Valeri Corberó Trepat. Tots dos mantingueren l’especialització dels metalls i es vincularen a la docència de l’Escola Massana.
Xavier Corberó i Olivella va néixer a Barcelona el 1935 i és així nét del nostre Pere Corberó. Va créixer, doncs, entre artistes i òbviament va seguir el camí de l’escultura. Estudià a la Massana al costat del pare i aviat va voler conèixer món i ampliar estudis a l’estranger. S’obrí pas als Estats Units i va ser un dels primers catalans establerts a Nova York. Hi ha moltes escultures seves a espais públics americans. Aquesta producció va ser seguida ja als anys 50 als Salons de Barcelona, on destacava per una experimentació abstracta i expressionista, paral·lela a les primeres escultures no figuratives de Subirachs. Corberó no va sentir-se atret pel clos català i va desenvolupar una llarga trajectòria internacional. A Esplugues de Llobregat va crear un Centre d’Activitats i Investigacions Artístiques que era un complex brillant, amb la seva residència, espais per acollir artistes, i uns espais on aplegava bona part de la seva obra darrera. A l’època de la Barcelona preolímpica, Corberó va jugar un paper clau en el vessant artístic dels Jocs, amb l’assessorament al Comitè i la instal·lació d’escultures a la ciutat. Finalment una gran obra de Corberó homenatja la figura del president Tarradellas a l’avinguda que du el seu nom a Barcelona. És aquesta una característica obra de l’autor, amb unes columnes de pedra on s’encaixen altres pedres de color negre. Aquestes obres de pedra, en alguns casos de basalt, són les seves darreres contribucions volumètriques, on l’escultura dialogava amb la naturalesa.
Corberó va començar amb combinacions abstractes metàl·liques, però finalment va produir la major part de la seva obra en pedra. Primer amb una presència oval, d’ous de grans i petites dimensions, i finalment amb aquestes columnes verticals que semblaven simplement tretes de la Naturalesa.