Nous gravats de Pedro Sandoval

Ja fa temps que trobo pel carrer l’artista Pedro Sandoval i cada vegada m’explica amb més passió la seva obra recent. Deslliurat ja de la feina, ha trobat la concentració en una nova sèrie que el motiva enormement: revisitar l’obra dels clàssics del segle XX a través del gravat. Si jo hagués de definir Sandoval més enllà de considerar-lo artista, seria com a “gravador”. Ha excel·lit en la tècnica del linòleum, i ara ho fa com a aiguafortista.

Hi va fer provatures abstractes, i fins fa ben poc va exposar a Lleida, a l’espai Aggio, la seva producció més darrera, però ara ha encetat un camí que deixa enrere l’abstracció i recupera les figures, que són el territori que domina.

El mètode és endinsar-se en artistes que li provoquen admiració, com el Douanier Rousseau, Giorgio de Chirico, Edward Hopper, Matisse, Picasso, Miró, Modigliani, Munch o Diego Rivera... Són noms referencials on sempre pot cercar la inspiració. Reprodueix llavors en forma de gravat els seus autoretrats pintats, i selecciona alguna obra que li agrada, com el Guernica de Picasso o El crit de Munch.

De vegades els interpreta, però altres va més enllà i executa una peça on es barregen la figura de Munch cridant al pont, al costat de la mare amb el fill mort del Guernica. L’exercici de la sèrie li permet un camí on el gravador crea tenint com a model una obra feta, que li obre grans possibilitats expressives, si més no pel fet de ser un homenatge als seus referents. Són noms i obres admirades, però quan les revisita sota la seva òptica introdueix un element creatiu, original, que li fa comprendre millor el sentiment de l’autor en crear aquella obra, la seva composició, i a la vegada li permet la llibertat de fer el seu camí sota la interpretació d’una obra feta.

En el seu conjunt és una manera de dir amb claredat quins són els artistes que admira, i també quines són les obres d’aquests artistes que considera mestres, però hi ha també una voluntat de reivindicar aquell període de la creació del segle XX on aquests artistes creaven del buit una pintura nova, que després ha estat canònica.

Sandoval es posa en el seu paper per una admiració envers aquesta manera de crear, no gens intel·lectualitzada ni conceptual, sinó pur exercici del dibuix i la pintura, a través de l’obra gravada. La sèrie no ha fet més que començar. Ha determinat els autors, i està desenvolupant les seves obres. Quan s’exposi en el seu conjunt es posarà en evidència la voluntat d’homenatge i quan acabi de ben segur que donarà a l’autor un domini per una assimilació del que tot això ha significat.

Sandoval ja havia revisitat els clàssics. Fa anys havia fet moltes versions gravades dels menjadors de patates de Van Gogh. Ara frueix tot sentint-se ben acompanyat. De moment li ha servit per deixar de banda momentàniament la recerca abstracta i de textures que estudiava. Cal anar a les fonts, estudiar-les, veure què donen de si, i el seu burí que ara s’emmiralla arribarà a unes conclusions que ara ni imagina.