‘Cerimonials’ de Benet Rossell

La Biennal de Venezia malda per eixamplar la consideració de l’obra artística, i més enllà de la pintura i l’escultura, i més encara dels “arxius documentals” considerats com a paradigma de l’artisticitat, obre portes a aspectes lúdics i participatius. En aquest marc s’incorpora al certamen l’obra Cerimonials, signada per Benet Rossell l’any 1974, film documental sobre festes i rituals organitzats per Miralda, Rabascall, Selz i Xifra, que té una durada de 26 minuts i fet tot en 16 mm.

Benet Rossell havia arribat a París l’any 1963 per assistir a cursos de Teatre i de cinema. Tres anys més tard marxa a l’Índia i al Nepal, on s’estarà tretze mesos, i després torna de nou a París. Allà hi troba nous companys de viatge que venen de Barcelona. Sense considerar-se un grup, aquests artistes comparteixen un esperit generacional i una gran amistat que provoca treballs compartits, malgrat la individualitat de tots ells. A més de Benet Rossell, hi ha Antoni Miralda i la seva companya Dorothée Selz, Joan Rabascall i Jaume Xifra. Els fets del Maig del 68 són molt presents en la pràctica artística de tots ells. Cadascú fa el seu treball, però ja l’any 1969 tots participen a la Biennal de París, amb unes intervencions a l’American Center del Boulevard Raspail. La instal·lació a l’entrada i el jardí era tota de color violeta, i repartien cotó filat de color violeta als visitants. La interpretació que es va fer de la seva intervenció va ser considerada com vinculada a la Guerra del Vietnam.

Aquesta instal·lació va animar els amics catalans a desenvolupar uns projectes participatius, i el 1969 convocaren al castell de Verderonne a una cerimònia ritual que es deia “Memorial”, “una cerimònia negra i malva, dedicada a la memòria de tots aquells que hem perdut i de tot el que desapareix cada dia”.

L’acció va tenir èxit, i el 13 de juny del 1970 convocaven de nou a un ritual al mateix castell, que anomenaven “La festa en blanc”. Tres-cents participants vestits de blanc amb una capa dissenyada per Paco Rabanne caminaven per un sender pintat de blanc, que feia el tomb al castell, fins a arribar a un llac amb dos cignes blancs i globus del mateix color. Després deixaven anar un centenar de coloms blancs, i menjaven damunt d’uns llençols blancs estesos per la gespa amb menges blanques: arròs, llet, nata o merenga. A la foscor, una projecció blanca de Benet Rossell es projectava en una paret.

Després d’ aquests dos cerimonials, no es tornaren a convocar conjuntament, sinó que se’n feien d’altres en domicilis privats, o ja més tard de la mà de Miralda.

Benet Rossell era, de tots ells, el més cinematogràfic. Havia filmat Calidoscopi el 1970, i amb Miralda havia fet París la Cumparsita. L’any 1974, amb el material enregistrat en aquelles accions rituals, va muntar el curtmetratge Cerimonials, que ara s’inclou a la Biennal de Venezia. És una obra seva, però participada amb la resta d’artistes, Miralda, Rabascall, Selz i Xifra, car l’esperit del que registra té una voluntat compartida. Representa un esperit dels temps, del Maig del 68 i dels testimoni contra la Guerra del Vietnam, però molt més encara, un vitalisme optimista i una consideració del ritual col·lectiu com una “performance” o una “instal·lació” en viu, conceptes desenvolupats després a l’era conceptual. A Venezia se sorprendran del nivell creatiu d’uns artistes catalans que, a París, varen fugir de l’ofec cultural sota el franquisme.