SEGRE
Reconstrucció

ReconstruccióSEGRE

Creado:

Actualizado:

En la distribució de diputats en les darreres eleccions hagudes a Espanya, hem pogut contemplar la novetat dels candidats de cada partit, a diferència d’altres països veïns d’Europa, ja acostumats a estols força repartits. Una novetat habitual en eleccions europees en les quals, abans del segle XXI, els partits europeus de força electoral recollien les 2/3 parts de governs socialistes i laboristes. Després, es passa del 40% de diputats a entre el 25 i el 20%. Aleshores, en caure en polítiques liberals es perden militants; es confon en la ideologia socialista i l’estat social va perdent l’interès dels ciutadans.

Ja és prou coneguda la destrucció del socialisme francès en les darreres eleccions, que ha passat de la governació al trist 6,5% de vot. A Alemanya, l’esquerra de l’SPD està lligada a la coalició amb Merkel. Els socialdemòcrates d’Holanda han hagut de pactar amb la dreta. I a Bèlgica el partit socialista pateix amb la crisi de Valònia. A Itàlia el partit socialista ha deixat d’existir. A Grècia és pràcticament inexistent. En els països de l’est europeu l’existència socialista és gairebé nul·la. A la Gran Bretanya, ja ho sabeu, el laborista Jeremy Corbyn es planteja radical. I a Portugal la barreja és difícil d’entendre. Per tant, nosaltres també som amb ells.

En conclusió, tots som el resultat, d’una banda, de l’extensió de la globalització amb el “pecat” acompanyat de la manca de la seva regularització; al costat del finançament, igualment gairebé inexistent a la regularització; i amb l’afegit de la creixent tercera revolució industrial (que liquida mà d’obra). La trista realitat és que les malifetes de la globalització a finals de segle XX i les barbaritats emeses pels financers sense escrúpols en diversos països inclòs el nostre, fan pensar que no sembla possible resoldre l’immens problema mundial. Per aquesta raó, precisament, no podem acceptar el trencament de la Unitat d’Europa.

Una altra consideració que ens ensenya el perquè de les actituds dels joves és fàcil de copsar: els menors de 45 anys han deixat de votar els socialistes. Dit en altres mots, voten socialista els “majors d’edat” –no necessàriament jubilats. Caldria remarcar que els més grans, passats els anys, gaudeixen de coneixement de la vida política que van iniciar el naixement de la democràcia. I que cal respectar-los. Però no han de ser, necessàriament, els eterns manaires de la vida política actual. Com també haurien de ser-ho els joves escassament preparats per algunes de les tasques que prediquen.

Per tot plegat, em sembla adient que el nou Secretari General del PSOE, Pedro Sánchez, elegit també en l’anterior votació interna del seu partit, resulta un Secretari ideal, donades les circumstàncies i, per contra, no ho són el conjunt d’enemics del candidat, en la primera votació, seguida d’expulsió, i nou intent de repetir-ho. Aquests s’assemblen molt més a vells repetidors en una música ja carrinclona i, el que sembla més greu, més passada del temps, i els joves poden tendir a marginar els errors realitzats pels anteriors en la governació. Pedro Sánchez és jove. Les seves idees són tan bones com les que han de tornar a funcionar.

tracking