COLABORACIÓN
Dia Mundial Sense Tabac, un any més
Coordinador de la Unitat de Tabaquisme de l’Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida
Cada 31 de maig i per indicació de l’Organització Mundial de la Salut se celebra aquesta jornada reivindicativa i plena de motivació reflexiva envers les persones que fumen. Que el tabac fa mal ningú ja no ho qüestiona. Fumar és el principal factor de risc cardiovascular, de patir qualsevol tipus de càncer i de la majoria de les malalties respiratòries. A més, redueix de manera significativa l’esperança de vida de qui fuma. I per si no n’hi ha prou, cada persona fumadora ha d’invertir, en terme mitjà, dos mesos del seu sou íntegrament a finançar-se aquesta peculiar dependència.
Podem dir, per tant, que fumar fa mal al cos i a la butxaca. Fumar també embruta, no només el cos sinó la terra i l’aire on vivim. Els més de 8.500 milions de cigarretes venudes a Catalunya durant l’any 2016 van generar més de 4.280 metres cúbics de residus tòxics procedents de les burilles. Burilles que, per altra part, son les responsables del 8% dels incendis a Catalunya (i del 15,4% a l’Estat).
A Catalunya encara hi ha 1,5 milions de persones adultes que fumen. La tendència al consum, però, va a la baixa, lentament, moderadament i tímidament. Del 25,7% al 2015 s’ha passat al 24,7% el 2016. Cada hora mor una persona per malalties relacionades amb el tabac a casa nostra (una persona cada 6 segons a tot el món). Malgrat això, la mortalitat prematura causada pel tabac mostra una tendència a la disminució entre els homes, però es manté estable entre les dones. A les terres de Lleida es calcula que són 107.208 les persones que prenen tabac. El 20,5% de les dones i el 30,4% dels homes. Segons les nostres dades, el 8,1% s’ha decidit pel consum del tòxic tabac de cargolar.
Cada vegada hi ha més persones que fan el decidit propòsit de deixar el tabac. L’any passat van ser 70.000 persones que ho van fer a Catalunya. Només el 6% va rebre ajuda professional en la seva atrevida aventura, és a dir, el 94% va fer ús del seu propi esforç i decisió a trencar l’hàbit.
Deia al principi que la jornada mundial ha de permetre la reflexió. La realitat ara descrita ho permet. Fem prou per reduir (primer) i evitar (en segon lloc) aquesta realitat? Com és que només parlem extensament del tema del tabac avui, dia 31? Com és que els mitjans de comunicació hi dediquen tants pocs espais i moments? Com és que no hi ha finançament per als tractaments farmacològics per a la deshabituació del tabac, i sí que hi són per a qualsevol altra addicció? El sistema sanitari està preparat per a la deshabituació del tabac? És àgil, és proper al ciutadà? I el paper de la indústria del tabac? És lícit comercialitzar un producte de consum on no s’informa dels seus reals continguts? És èticament correcte permetre la venda d’un producte de consum on s’avisa que mata i fa mal? Com és possible que els paquets de tabac no continguin un prospecte informatiu? Com és possible que, al ser un producte tòxic, no s’avisi en el seu empaquetat d’algun telèfon d’ajuda o emergència? En altres dies mundials, també en l’àmbit sanitari, he vist els autobusos de Lleida amb banderoles fent-ne record i menció. El Dia Mundial Sense Tabac no s’ho mereix, també?
Són moltes preguntes que, ben segur, repetirem l’any vinent.