De tractats de micologia i el Museu del Clima (perquè ens entenguem)

El passat 21 de juny l’alcalde de Lleida i el seu seguici inauguraven un mal anomenat Museu del Clima al Turó de Gardeny. Molt s’ha parlat en els darrers dies sobre aquest tema. Millor anem a pams.

Segons la llei 17/1990, això que es va inaugurar a Gardeny no és un museu. És un altre bolet d’aquest immens tractat de micologia que, des de fa anys, està escrivint el nostre alcalde. Que fàcil és fer bolets (ara s’anuncia també un espai dedicat al còmic) i que immensament complicat complir amb les veritables necessitats museístiques, patrimonials i culturals d’aquesta ciutat. Això no és un museu. Però fins i tot, si ho fos, estaria fet d’una forma que rebutgem enèrgicament.

Per principis la creació d’un museu ha de tenir com a objectius la seva màxima cohesió, informació i difusió. I el senyor Àngel Ros ha tirat el projecte endavant, com sempre, amb secretisme, gelosia i de forma unilateral. I estem cansats, diria que nosaltres i molta gent, de l’alcalde de Lleida i els seus secrets. Del fet que la cultura en aquesta ciutat sigui més mirall que aparador.

Això que es va inaugurar el dia 21 s’ha fet d’esquenes a la ciutadania, directament des del despatx de la segona planta del Palau de la Paeria. S’han adjudicat les obres “en base a consulta” per atorgar-les sempre a les mateixes empreses (Romero Polo i MJ Grues, grans clàssics), amb pressupostos de menys de 50.000 € per no sotmetre-ho a votació al Ple. Sense consens científic, cultural o social.

Perquè malgrat la legalitat estem davant d’un greu error per a la mateixa Mariola. El que ha fet el senyor Ros és aferrar-se a la part del Pla de Barris que més l’hi ha convingut, amb l’objectiu de donar un nou ús al Turó de Gardeny, obviant el desenvolupament de programes que comportin una veritable millora social, cultural, urbanística i econòmica del barri.

I recordem que això que es va inaugurar l’altre dia només és una primera fase. Falta la segona. Una incògnita de 3,7 milions d’euros. A dia d’avui, no s’ha informat al Ple si es manté la participació de la Caixa i qui gestionarà l’espai. Sabem, per una notícia a la premsa (això sí) que està pensada la venda de solars per a inversions per completar les següents fases de l’obra.

Però no sabem res, els veïns i veïnes de barri no saben res sobre aquesta intenció de venda. Tenim memòria. El Turó de Gardeny va ser ocupat militarment durant 300 anys, i l’Ajuntament el va comprar per 16,3 milions d’euros. És, per tant, espai públic i com a tal el defensarem.

No fem demagògia. Creiem fermament que no hi ha res més revolucionari que la cultura. Però al final Lleida es queda pitjor del que estava: sense ni tan sols un veritable Museu de La Ciència que pugui justificar aquesta animalada, i amb 5 milions d’euros menys. I és que no tot s’hi val.

Cal planificació, calen objectius a llarg termini, calen recursos. Cal, ras i curt, seriositat i decència per justificar davant la ciutadania aquelles inversions que els afecten directament, més enllà de discursos esnobs sobre qui dissenya o no aquests espais. Perquè fins i tot els bolets necessiten algú que se’n faci càrrec, que els cuidin, un cop plantats.