El referèndum, un compromís amb la ciutadania

Òmnium Lleida-Ponent vol, a través d’aquesta carta oberta, adreçar-se a tota la ciutadania de Ponent a fi de fixar i divulgar el seu posicionament a l’entorn dels darrers acords, primer de l’ajuntament de Lleida, que va decidir que no cediria espais municipals ni col·laboraria en l’organització del referèndum de l’1 d’octubre emanat del Parlament i el Govern de la Generalitat, i en segon lloc, la votació del Consell de Govern de la Universitat de Lleida, de no adhesió al Pacte Nacional pel Referèndum, tot i que anteriorment, en canvi, sí que havia estat adherida al Pacte pel Dret a decidir.

Si volem intervenir dient-hi la nostra és perquè creiem que la qüestió del referèndum és transcendental per al futur del nostre país, i perquè fins a un cert punt ens ha sorprès constatar el posicionament a la contra de dues institucions públiques tan importants a les terres de Ponent com són la Paeria, en l’àmbit polític, i la UdL, en l’àmbit educatiu i cultural.

Per a Òmnium, resulta sorprenent que Lleida, que és la capital de les terres de Ponent, renunciï a través del seu ajuntament a implicar-se mínimament en una proposta política que concita àmplies majories de ciutadans de les nostres comarques. Així com el passat 11 de setembre del 2016 vam aplaudir l’actitud impecable del govern de la Paeria facilitant la gran concentració a la llera del Segre, conscients com eren que calia acollir raonablement un acte democràtic propiciat i volgut per milers de ciutadans, tot i que no se’n compartissin els objectius; ara costa d’entendre que el mateix govern de la ciutat es tanqui a qualsevol col·laboració amb una convocatòria democràtica on tothom hauria de poder expressar un no o un sí amb total llibertat: posar pals a les rodes perquè tants ciutadans –del sí o del no, cal insistir-hi...– vegin obstaculitzat el seu dret a decidir el que creguin, no ens resulta fàcil d’entendre.

Si Lleida vol ser la capital real i efectiva de Ponent, hauria de tenir en compte preferentment les aspiracions democràtiques de les persones, abans que les directrius dels mateixos partits polítics, per legítimes que puguin ser: un cop més, cal ressaltar que els partits del no, que ara tenen majoria a la Paeria, podrien perfectament defensar aquesta opció en el referèndum, i això tots ho entendríem molt millor que no pas aquest intent d’obstaculitzar que els del no i els del sí puguin votar.

El cas de la Universitat de Lleida és un altre: el seu Consell de Govern, en nom d’una suposada neutralitat política (o així se’ns ha dit) ha preferit quedar-se’n al marge. No és pas l’única institució o entitat cultural, pública o privada, que ha pres aquesta opció, però sí que és la més important. La més destacada a Lleida, sens dubte.

No discutirem tampoc la legitimitat de la seua decisió, però un cop més, i com en el cas del govern municipal, ens preguntem si el govern de la UdL ha pensat en les aspiracions del conjunt de la comunitat universitària que representa i serveix i, igualment, en les del conjunt de ciutadans de Ponent que els interpel·len, ciutadans del no i del sí. No haurien d’estar les institucions i entitats culturals especialment compromeses amb la ciutadania...? Des d’Òmnium creiem que sí, perquè els drets democràtics no admeten gaires neutralitats.

És per això que nosaltres, una entitat cultural de llarga trajectòria, ens hem compromès amb el dret a decidir de les persones d’aquest país, les del no i les del sí. I no podem sinó ser molt crítics amb els posicionaments esmentats.