La pobresa a Lleida: l'impacte de la crisi

El model de creixement econòmic aplicat al conjunt de les economies desenvolupades en les darreres dècades centrat en el creixement econòmic il·limitat, ens ha portat a la major crisi econòmica dels últims temps. Ha afavorit la concentració de la riquesa i, paral·lelament, un elevat augment de la pobresa a causa, entre altres, de la pèrdua dels llocs de treball, de la gran devaluació salarial suportada per la majoria de les persones que han pogut mantenir el seu lloc de treball i de la pèrdua de poder adquisitiu de les pensions.

Tot aquest procés ha anat acompanyat per una important reforma legislativa que ha permès la disminució generalitzada dels drets de les persones i que ha ajudat a accelerar el seu procés d’empobriment.

Per estudiar l’impacte de la crisi en les persones assalariades i en les pensionistes de la província de Lleida, l’Oficina de Desenvolupament i Cooperació de la Universitat de Lleida ens va donar la possibilitat de fer-ne l’estudi i la posterior publicació1.

El primer element impactant és comprovar com un dels instruments que es va utilitzar per reactivar l’economia va ser la devaluació salarial. En el cas de Lleida, la davallada va ser del 12,48%, entre 2008 i 2014, una reducció molt més alta que la registrada a Catalunya. Aquest fet ha implicat un augment de les diferències mitjanes salarials de Lleida respecte a Catalunya, que ha passat del 82,47% al 81,62%.

Un altre fet de desigualtat a remarcar és que a Lleida la mitjana salarial de les dones representava el 83,31% de la dels homes al 2014. Les dones assalariades entre 56 i 65 anys d’edat obtenen una mitjana d’ingressos encara més baixa, i representaven el 74,22% la mitjana salarial dels homes.

La crisi també ha comportat un procés de concentració de riquesa als segments de més ingressos. L’any 2008, per cada 100 euros que rebia el 50% de la població de Lleida amb menys ingressos, el 50% restant en rebia 389. Al 2014 ja eren 447 euros, un augment del 14,91%.

La dinàmica d’empobriment provocada per la pèrdua d’ocupació, la devaluació salarial i la concentració de rendes en els segments de més ingressos ha provocat que el percentatge de persones assalariades per sota del llindar de pobresa –si el llindar fos el català– hagi augmentat més de tres punts percentuals entre el 2008 i el 2014, arribant al 38,69%.

Les prestacions per desocupació també s’han devaluat, sent un altre factor d’empobriment. La mitjana del nivell d’ingressos de les persones desocupades amb prestacions a Lleida el 2014 era de 3.310 € anuals, xifra que representava el 80,07% del nivell d’ingressos del 2010, una rebaixa prou significativa.

Pel que fa a les persones pensionistes, el 50% rebien al 2014 un import igual o inferior a 10.634 euros anuals, un 10,53% menys que la mitjana catalana. La pensió mitjana anual de les persones de més de 65 anys va ser de 12.792 euros. Les dones rebien un 26,85% menys que els homes.

La crisi ha accentuant el procés d’empobriment de la societat lleidatana com a conseqüència de la reducció del nombre de persones ocupades i el procés de devaluació salarial i de les pensions. Entre els menors de 25 anys la devaluació dels sous frega el 40%. Al mateix temps, es manté el diferencial salarial entre dones i homes.

Si es vol construir una societat més justa i sense fractures socials és necessari que els salaris, les pensions i les prestacions socials recuperin poder de compra. Aquest fet ajudaria, a més, a reactivar la demanda interna, que és clau perquè les empreses del territori de Lleida no facin fallida i reactivin la seva activitat econòmica.

1. Joan Pere Enciso i Rodríguez; Rafael Allepuz i Capdevila i Xavier Pelegrí i Viaña (2017): La pobresa a Lleida. Impacte de la crisi sobre les rendes salarials i les pensions. Editorial Universitat de Lleida, col·lecció Sud-Nord.