Nadia Sokolova, logicofobista i poetessa

Tot el que afecta Leandre Cristòfol, Antoni G. Lamolla o Viola, motiva el nostre interès. Ara, la mostra Logicofobista, que s’exposa al Museu Abelló de Mollet del Vallès, aporta la descoberta de 25 poemes inèdits de Nadia Sokolova, una de les artistes que va exposar amb els nostres surrealistes lleidatans a la mostra Logicofobista de Barcelona l’any 1936.

Qui era Nadia Sokolova? Tot fa pensar que era la filla de la ballarina Lydia Sokolova (1896-1974). Al seu pas pels Ballets Russos de Diaghilev, entre els anys 1913 i 1929, la convertiren en primera ballarina amb aquest nom rus. Es va casar amb Nicolas Kemnev, també ballarí, amb qui va tenir una filla: Nadia.

Encara que sigui poc, a les seves memòries Dancing for Diaghilev, parla de la seva filla, nascuda en una gira al Brasil l’1 de setembre de 1917, a São Paulo. La Companyia viatja d’immediat a Buenos Aires, on és batejada en una església russa, i rep el nom de Natalia Nicolaevna Kremnev.

Al poc temps Lydia i Natalia viatgen a Europa. El seu destí seria Barcelona, on la mare troba una minyona per cuidar la filla. Felisa, que seria la seva mare de llet, va significar un descans per a Lydia, que podia continuar amb els contractes del Ballet.

La presència de Nadia Sokolova a Barcelona als anys trenta coincideix amb el que apunta el poeta Tomàs Garcés a les seves memòries: “Un dia, en la colla de l’ADLAN, aparegué la figura elegantíssima, i bella, de Nadia Sokolova. Sindreu, que semblava el seu chevalier servant, devia saber d’on va sortir. Somrient i discreta, la russa Sokolova escrivia versos en francès. Eren uns versos murmurats i clars, a la manera d’un Paul Eluard elemental. Sindreu ens en féu arribar una mostra als Quaderns de Poesia. Figuren en un peu de pàgina, al número 6, sota el títol sobri, de Poèmes.

Ningú no va tenir gaire temps de “creure” en Nadia Sokolova. Un bon dia va desaparèixer de Barcelona. Anava als Estats Units, a casar-se, probablement amb un enginyer, o amb un home ric. Com la Ben Plantada, com l’Haidé de Maragall, o l’amada secreta de Gaudí, va deixar-nos per sempre. Les festes de l’ADLAN en varen patir. Enyoraven la claror eslava dels seus ulls. I en el seu nou país les guineus platejades es degueren batre per ella”.

Tomàs Garcés es refereix a l’altra presència de Sokolova en el context barceloní: l’aparició d’un poema seu a la revista Quaderns de Poesia, el gener de 1936. El poeta Sánchez-Juan va traduir-lo al català l’any 1956 (Miralls. Versions de lírica europea. Barcelona, Josep Porter, 1955)

A l’únic article publicat a la premsa on es menciona la seva pintura logicofobista (La Publicitat, 17 de maig de 1936 ) el signant del text, A. De Montabert, parla de Sokolova de manera positiva: “Por no hablar sino de algunos, menciono Boira de Sokolova, equilibrio perfecto entre la realización actual y las promesas de futuro. Lástima que solo se presente una única obra de esta artista”.

Sokolova assistia regularment a les activitats d’ADLAN d’ençà del 1934. Ho constata la referència que es publica al Diari de Vilanova de 1934 amb motiu d’una presentació de Joaquim Gomis en el Foment Vilanoví, de 141 postals modernistes de la seva col·lecció. Assistiren a l’acte Gomis i la seva esposa Odette, Carles Sindreu, el músic Francesc Montserrat, Joan Prats i Nadia Sokolova. Gomis projectava les seves imatges, mentre que Sindreu les comentava i Francesc Montserrat tocava el piano.

Abans de l’acte, segons diu el Diari de Vilanova, s’oferí un sopar mariner a la platja, que va comptar amb la presència –així ho diu– de la “poeta russa Nadia Salakowa”. Després passejaren en una carrossa antiga pels carrers de Vilanova.

El nom de Sokolova apareix novament amb motiu de l’exposició que presenta a les Joieries Roca del Passeig de Gràcia barceloní el gener de 1935. Ara, gràcies a la mostra del Museu Abelló sabem que aquesta Sokolova podia ser la seva germana Vàlia, i no la Nadia poetessa.

Als Estats Units s’ha trobat ara un recull de poemes inèdits, que, si més no, segueixen el seu rastre l’any 1939 i 1940, però la seva vida posterior es perd en el misteri.