En defensa dels Centres Especials de Treball

Quan parlem de Tercer Sector molt probablement ho fem del que és un dels pilars fonamentals d’un estat del Benestar que ha costat molt de construir i que lamentablement veiem com les polítiques recentralitzadores i aficionades a la tisora de la dreta espanyola i catalana estan desmantellant.

En aquest tercer sector prenen especial rellevància els Centres Especials de Treball, que a les terres de Lleida, el Pirineu i l’Aran s’apleguen en la seva majoria en la Federació Allem (Agrupació Lleidatana d’Entitats prestadores de serveis de suport a les persones amb discapacitat). En formen part fins a disset entitats d’arreu del territori que donen suport a més de 2.250 persones amb discapacitat a les quals ofereixen serveis d’atenció precoç, educació especial, habitatge, inserció social i laboral, de lleure i esport, d’acompanyament a les seves famílies i de suport personal.

Es tracta doncs d’un servei indispensable i cabdal a l’hora de donar solucions a les persones amb discapacitat física o psíquica en un àmbit tant necessari com és la inserció laboral. Les dificultats que pateixen aquestes persones s’agreugen quan l’administració corresponent posa més pals a les rodes que facilitats a la viabilitat d’aquestes entitats.

En una recent trobada amb responsables d’Allem he pogut constatar que les darreres modificacions del Govern, concretament del Departament de Treball, a les bases per accedir a les subvencions posen en perill la continuïtat de molts Centres Especials de Treball. El que demanen aquestes entitats, a més de ser de justícia, és un manament parlamentari, ja que a inicis de juny el Parlament aprovava la moció del Grup del PSC sobre els Centres Especials de Treball.

Els acords presos insten el Govern de la Generalitat a tornar al model de subvencions de 2010. Aquest model suposa garantir la subvenció del 50% del salari mínim interprofessional (SMI) a tots els treballadors amb discapacitat dels centres especials de treball de Catalunya així com de les unitats de suport a l’activitat professional (USAP). Així mateix, es demana dotar d’un ajut complementari per les persones amb discapacitat i especials dificultats del 25% de l’SMI, garantir el 100% de l’import de suport personal, garantir el trànsit cap al Centre Ocupacional de les persones de CET afectades per processos de deteriorament o incrementar la dotació per la línia d’innovació i inversions, entre altres.

En definitiva, el que necessiten els Centres Especials de Treball és en primer lloc una Direcció General que els escolti i apliqui les solucions corresponents per garantir la seva continuïtat i viabilitat.

Donat que no comptem amb un sistema públic per a la inserció laboral de les persones amb discapacitat, hem de garantir que almenys les entitats que se’n fan càrrec puguin seguir fent-ho. I no serà possible si, a més de retallar les subvencions, l’administració canvia els criteris per atorgar-les i limita la incorporació de nous llocs de treball.

A més, en un territori com el nostre, més rural i dispers, la manca de suport institucional als CET limita les alternatives laborals per a les persones amb discapacitat. Des del PSC, en totes aquelles administracions on sigui necessari, durem les reclamacions i el suport als Centres Especials de Treball.

Cal actuar ara, no en quatre mesos o un any, per garantir que aquestes entitats puguin seguir amb aquesta tasca admirable de servei a les persones.