Entre el desig i la realitat, vacances legals

Anomenem vacatio legis al temps que transcorre des de la publicació d’una norma en el butlletí oficial fins a la seva entrada en vigor.

És un temps de suspensió de la norma, semblant a unes vacances, establert per tal que els ciutadans puguin tenir coneixement cabal del seu contingut, i aplicar-la correctament. En els darrers temps, marcats per urgències i excepcions, sembla que hagi esdevingut habitual disposar que les normes, especialment les que són aprovades mitjançant Decret-Llei, entrin en vigor l’endemà de la seva publicació, la qual cosa crea un cert neguit a la ciutadania, i moltes dificultats als professionals jurídics, però si no hi ha una disposició expressa, les normes entren vigor 20 dies després de la seva publicació al diari oficial.

Dit això, podem afirmar que a dia d’avui hi ha una disposició en una situació de vacatio legis totalment excepcional. Em refereixo a la nova Llei del Registre Civil de 21 de juliol de 2011 que, després de sis anys, encara no ha entrat en vigor.

Només unes mínimes i aïllades disposicions de la nova Llei del Registre Civil de 21 de juliol de 2011 són aplicables actualment, però la norma mitjançant la qual el legislador passava d’un registre estructurat en anotacions sobre fulls de paper relligats en diferents llibres, segons la matèria, a un altre registre unificat i totalment informatitzat, encara no és vigent.

El legislador de 2011 imposa un canvi radical en el Registre Civil. Deixa enrere el paper, els llibres, el tinter i la pluma (o el bolígraf), per entrar en un nou món digital, unificat i totalitzador, en el qual cada persona, independentment del seu lloc de naixement o de residència, té obert un full on s’anoten tots els actes relacionats amb el seu estat civil (naixement, casament, divorci, modificació de la capacitat d’obrar, defunció).

Un canvi tan radical demana tenir una estructura adient i preparada perquè esdevingui operatiu i eficaç. Després que hagi estat suspesa tres vegades l’entrada en vigor de la nova Llei del Registre Civil, mirant les coses en perspectiva, podem entendre que el legislador de 2011 era ben conscient que hem entrat en una nova era, i que sistemes de comunicació i documentació són diferents als que hem conegut fins ara. Ben cert. Però potser cegat per l’enlluernament de les noves eines digitals, no va tenir temps per valorar l’abast del canvi i la capacitat dels recursos existents.

Acostuma a passar que entre el desig i la realitat hi ha un espai més o menys ampli i profund que cadascú omple a la seva manera, i en aquest cas, guanyant temps al temps, els legisladors que s’han succeït en el temps l’han omplert allargant la vacatio legis d’una norma necessària i innovadora, que ara s’allargarà fins al 30 de juny de 2018. Gairebé set anys, que ja està bé.

De moment només apliquem de la nova norma allò que fa referència a l’atribució de l’ordre dels cognoms, que els pares han de fer de comú acord, tenint en compte que tots els fills tindran el mateix ordre que sigui assignat al primer nadó. La possibilitat d’incorporar una i entre els cognoms, o de precedir-los amb un de, com també la de procedir al canvi dels cognoms.

Els reiterats ajornaments del moment d’entrada en vigor d’una norma general que entra decididament en el món de les noves tecnologies de la informació i comunicació, potser no pregona un fracàs, però manifesta ben clarament que l’estructura administrativa de l’Estat no està preparada per assumir amb garanties un Registre Civil únic i electrònic, i que no ha tingut temps ni mitjans suficients per enllestir la nova organització tecnològica requerida.

Només cal esperar, i desitjar, que no hi hagi una nova pròrroga a finals de juny del 2018, perquè vuit anys de vacances, ja són moltes vacances.