Es pot treballar per vacances?

La paraula vacances deriva del llatí vacatio, que significa “estar lliure, descansar o estar desocupat”. El terme vacances és sinònim de llibertat, enfront de l’obligació del treball. Significa desconnexió. Carregar les piles. Recobrar energies. Les vacances sempre s’ha dit que són sagrades. Encara que, per desgràcia, no tots poden fer vacances, sigui per manca de feina, per malaltia o perquè han de tenir cura de familiars malalts.

Les vacances periòdiques, retribuïdes i anuals són un dret reconegut constitucionalment a tots els treballadors per compte aliè (art. 40.2) i per l’Estatut dels Treballadors (art. 38), a càrrec de l’empresari, i la durada pot ser millorada per la negociació col·lectiva, contracte o pacte individual. Aquest dret també ha estat reconegut de manera reiterada pel dret social europeu. És un dret mínim necessari, indisponible, irrenunciable i obligatori, contràriament al que manifesta la senyora Cifuentes, presidenta de la Comunitat de Madrid, que ha provocat una polèmica absurda, a l’anunciar que aquest estiu no farà vacances. Ella, de manera voluntària, és ben lliure de fer el que vulgui en el seu temps de vacances. Però el que no pot fer és que renunciïn a les vacances els seus treballadors ni de la resta de les empreses.

Hi ha una gran problemàtica a l’entorn de les vacances, que sorgeix de les males pràctiques i d’una gestió deficient de la qual, en molts casos, en surt perjudicat el treballador. L’aplicació i la interpretació de les normes jurídiques no són pacífiques. Però, en aquest article d’opinió, em referiré exclusivament al cas concret en el qual un treballador va ser acomiadat per l’empresari al descobrir que, durant el període de vacances, treballava per a una altra empresa. Per tant, la pregunta que ens podem fer és la següent: es pot treballar durant les vacances per a una altra empresa? Abans de resoldre la qüestió plantejada, s’ha de fer constar que, durant les vacances, no es produeix un trencament del contracte laboral, sinó simplement una pausa en la prestació de serveis per part del treballador.

Amb la crisi econòmica, cada vegada ha estat més habitual que s’utilitzin les vacances per continuar treballant i percebent altres retribucions. També, i de forma simultània, es dóna el cas que s’ha incrementat el nombre de persones que tenen més d’una feina per poder arribar a final de mes. Durant les vacances, pot succeir una cosa similar, és a dir, que l’empleat, alliberat de treballar per a l’empresa original o principal, es dedica durant aquest espai de temps a exercir altres funcions laborals en una altra empresa.

Si bé és cert que, en aquest supòsit concret d’acomiadament per part de l’empresari d’un operari que treballava en una altra empresa, un jutge va considerar l’acomiadament procedent (això és important, a l’efecte de la indemnització), al considerar que les vacances són per descansar i reposar energies i que, a més, hi havia deslleialtat i transgressió de la bona fe contractual, el Tribunal Constitucional, en Sentència 192/2003, de 27 d’octubre, va declarar nul aquest acomiadament, amb l’argument que la visió de les vacances com a temps exclusivament d’oci i recuperació d’energies resultava antiquada. El Constitucional va interpretar que l’empleat no està obligat a descansar durant les vacances, sinó que pot gaudir-les com vulgui, fins i tot treballant, sempre que no es produeixi competència deslleial, hi hagi un pacte de plena dedicació o pugui perjudicar els interessos d’una de les empreses. El Tribunal Constitucional va manifestar al respecte que el treballador té dret a disposar del seu temps lliurement per expressar la seva pròpia personalitat com consideri adient. Si vol treballar en un altre lloc, ho pot fer; en cas contrari, seria reduir-lo a un mer artefacte productiu, com si fos part de la maquinària de l’empresa. El treballador pot treballar en una altra empresa, però el que no pot fer mai és quedar-se a l’empresa principal, exercint les seves funcions també durant el període de vacances (evidentment, retribuïdes), perquè, com ja hem dit anteriorment, són un dret irrenunciable.

Hi ha un altre aspecte a tenir en consideració, que és el cas que l’empresari original o principal volgués que l’empleat és reincorporés al seu lloc de treball de forma immediata durant les vacances. El treballador no té l’obligació de donar una resposta afirmativa i anar immediatament a la feina. Ni la llei ni la jurisprudència diuen res al respecte, tret que hi hagi una situació de força major o bé unes circumstàncies excepcionals.

Les vacances són del treballador i pot utilitzar-les de la manera que consideri adient. El treballador és lliure de desplegar i desenvolupar la seva pròpia personalitat, i se li ha de respectar en tot moment la dignitat . L’empresari té totalment prohibit el fet de reduir les vacances (o anul·lar-les), i tampoc no pot sancionar un empleat descomptant-li dies de descans. Bones vacances... a aquells que les puguin gaudir.