AEM: orgullosos de totes vosaltres

L’èxit extraordinari de l’equip infantil de l’AEM d’aquesta temporada al seu grup de Segona divisió és dels que fan època. Poques vegades s’ha escrit tant i s’han dedicat tants minuts de televisió i ràdio a un títol aconseguit per un equip de base que, habitualment, té poca repercussió més enllà dels jugadors, els seus entrenadors i les seves famílies. En aquest cas particular, però, el fet que l’equip estigués íntegrament format per noies i que tots els seus rivals a la Lliga fossin equips masculins les ha posat no només als titulars de la premsa lleidatana, sinó que s’han interessat per elles mitjans de tot el món.

Fa unes setmanes tots destacàvem la importància que havia tingut l’editorial que el New York Times va dedicar al referèndum de l’1 d’octubre. Realment, que el tema l’abordi el diari més influent del món, posava el tema a les agendes de totes les cancelleries del món. Doncs si això és així, l’AEM també ha aconseguit un grau de notorietat equivalent, ja que aquest mateix diari nord-americà va posar la seva gesta en portada i li va dedicar un reportatge de dos pàgines a la secció d’esports. Un amic meu de Nova York m’explicava que ni el Barça-Madrid rep tanta atenció ni espai com el que s’ha guanyat l’AEM.

La felicitació a les jugadores que ha dirigit enguany Dani Rodrigo és obligatòria. Com també ho és el reconeixement als directius de l’AEM, encapçalats pel Sergio González, per prendre la decisió valenta d’inscriure un equip femení a competir contra els nois. Guanyar la Lliga ja ha estat el súmmum. Però també cal aplaudir els pares de les futbolistes per haver acceptat amb normalitat que les seves filles assumissin un repte com aquest, que contribueix a la igualtat entre homes i dones. Ha estat un veritable treball d’equip de tots els actors implicats en una fita que fa història.

Entre els molts reconeixements i homenatges que han rebut des que van conquerir el títol de Lliga al començament del mes d’abril, la darrera ha estat la recepció del president Carles Puigdemont al Palau de la Generalitat. Vaig tenir l’honor de poder acompanyar l’expedició del club lleidatà a Barcelona i compartir amb l’Andrea, la Laura, l’Alba i totes les altres l’orgull d’haver trencat un sostre invisible que fins ara deia que el futbol és una cosa d’homes. Doncs mira, les dones també en saben i, a més, poden arribar a ser millors que els homes.

La lluita per la igualtat efectiva entre dones i homes necessita molts més exemples com els de l’equip infantil de l’AEM. Per sort, a Lleida tenim força més clubs i entitats que treballen dia a dia en aquesta línia i que contribueixen a fer gran l’esport femení en les més diverses disciplines, des del voleibol a la natació, o des del bàsquet a l’atletisme, per citar només alguns exemples de la gran diversitat d’activitat esportiva que es pot practicar a la ciutat sense que el sexe sigui una barrera insalvable. Amb tot, la nostra societat encara ha de fer molts avenços. Començant per la consideració social i mediàtica de l’esport femení, però també pel masclisme sociològic que malauradament encara perviu. El Dani Rodrigo explicava una anècdota d’aquesta mateixa temporada que explica perfectament el que vull dir. En un partit, la mare d’un nen de l’equip rival va cridar a una de les jugadores de l’AEM: “Vés-te’n a fregar”. Curiosament ho va dir una mare! L’àrbitre, que aquell dia també era una dona, va aturar el partit per recriminar el comentari.

Potser algunes de les jugadores de l’AEM encara no són conscients del que han aconseguit en benefici de l’esport femení en general. Quan siguin més grans segurament ho podran valorar millor. Però ara ja s’han d’aparcar les celebracions i mirar cap als pròxims objectius que passen, necessàriament, per trobar el suport econòmic per afrontar la nova temporada. Està molt bé que tots hàgim celebrat l’èxit com a propi, però passats els dies de fotografies, ara és el moment de retratar-se perquè l’èxit d’aquest equip no sigui flor d’un dia. La ciutat i jo mateix estem orgullosos de totes vosaltres. Sou molt grans.