Jean-Marie del Moral. Fotografies 1972-2017

Segueixo de prop el treball fotogràfic de Jean-Marie del Moral. No només m’interessa, sinó que les seves arrels maternes de la Granja d’Escarp s’afegeixen a la germinació creativa d’aquestes terres properes a l’Ebre, austeres i que han donat artistes tan brillants com Miquel Viladrich o Apel·les Fenosa. Artistes essencials, d’un gran humanisme i comprensió del seu temps, com també és el cas de Jean-Marie del Moral. Ara inaugura al Festival Internacional Chopin de Valldemosa una mostra de Fotografies datades entre el 1972 i el 2017. Hi ha paisatges que li interessen darrerament i instantànies de carrers de diverses ciutats del món. El seu epicentre és l’artista al taller o els tallers dels artistes. D’ençà dels anys setanta va emmirallar-se en la metodologia de retratar pintors o escultors en el seu món privat de l’estudi. En molts casos, com en Miquel Barceló o Apel·les Fenosa, ha tornat i seguit en paral·lel les seves trajectòries, de tal manera que les seves fotografies són una mena de dietari de treball. Jean-Marie del Moral ha retratat Miró, Dalí, Fenosa o Motherwell, i també Barceló, Alex Katz, Luis Feito, Jean-Paul Riopelle, Pierre Alechinsky, Baltasar Lobo, Antonio López García, Antonio Saura, James Brown, Joan Mitchell, Pablo Palazuelo, Pierre Soulages, Roy Lichtenstein, Maurizio Cattelan o Per Kirkeby. També escriptors com Salvador Espriu, Emil Cioran o Biel Mesquida.

Els artistes i els tallers han captat la mirada de molts fotògrafs dels segle XX. A Jean-Marie del Moral li agrada per damunt de tots el treball de David Douglas Duncan pel llibre Goodbye Picasso. És un referent de com apropar-se a l’ambient humà i artístic d’un creador. No li agrada la pretensió ni el retrat d’estudi. Cerca la naturalitat que de vegades no ve del model, sinó dels racons del seu taller. Aquests fragments de taller sovint diuen més que la mateixa persona. La majoria dels seus retrats són en blanc i negre i en aquesta cronologia de quaranta anys moltes de les seves imatges són ara impensables... Motherwell al seu taller de Nova York és tot un document, ell i el seu taller. També Riopelle, un vell Riopelle a les portes de la mort, cobrint-se del fred en un exterior canadenc. Artistes no sempre centrals, com Baltasar Lobo, gran escultor de l’escola de París, envoltat de les seves escultures. Molts dels pintors i escultors espanyols de Montparnasse han posat per a la seva càmera, i d’aquest bagatge resulta ara un document d’excepció. No només dels artistes de l’exili, sinó de la generació dels 80, de la transavantguarda, com Clemente, o de la pura contemporaneïtat, com Ai Weiwei. El format expositiu s’escau ara a aquest estol de grans personalitats del segle. Altres vegades ho ha fet en edició bibliogràfica. Els seus llibres sobre els tallers d’artistes, o els dedicats a L’ull de Miró, a Miquel Barceló o a Apel·les Fenosa, formen una part privilegiada dels llibres de fotografia de col·lecció. El temps no ha fet res més que dotar aquest treball d’una dimensió creixent. Es tracta d’un document, i a la vegada d’una compenetració amb l’obra d’uns creadors on Jean-Marie del Moral vol deixar rastre no del treballs, sinó de la personalitat que el treball amara.