Mig mandat: el que ha passat i el que queda

Després de les municipals de maig de 2015, semblava que havien arribat aires de canvi a l’Ajuntament. La gent de Lleida havia triat una Paeria molt més diversa i quedava clar que no hi volia majoria absoluta. Però vet aquí que Àngel Ros va fer mans i mànigues per aferrar-se al càrrec i per manar amb tranquil·litat.

De manera que el 9 de juliol es va aprovar un cartipàs municipal que va marcar l’inici efectiu d’un mandat en què l’alcalde ha actuat contínuament com si tingués majoria absoluta, menystenint precisament la diversitat que democràticament havia decidit la ciutadania. Això va ser possible perquè el PSOE de Lleida havia firmat unes setmanes abans amb Cs un pacte vergonyant de canvi de cadires per llengua.

Sí: malgrat que ara Ros digui que és una llegenda urbana (quin fetge que té, aquest home!), va firmar aquest pacte. Al qual s’ha de sumar d’uns mesos ençà el suport del PP als acords essencials.

Aquesta situació dóna a Ros tranquil·litat i un amplíssim marge de maniobra, però l’escora en posicions conservadores i espanyolistes i fa aflorar tics autoritaris, mostrant un cop i un altre una falta real de voluntat de diàleg amb l’oposició i una enorme insensibilitat a les demandes de la ciutadania. Falta de voluntat i insensibilitat sovint força evident, però de vegades disfressades de pretesos acords amb els veïns, encara que, en realitat, no fan sinó reformular la proposta inicial del govern municipal.

Com és el cas de l’anomenat Parc de les Arts, en què sembla que es fa cas del que la gent demana, però la veritat és que Ros i Larrosa continuaran fent el que volien fer: privatitzar un espai públic, a canvi que l’empresa adjudicatària avanci una inversió que acabarà pagant l’ajuntament de forma indirecta, no cobrant el cànon estipulat.

El resultat de tot plegat és una política continuista, executada –com abans– amb opacitat i ocultació d’informació, posem per cas de factures no presentades, despeses no justificades o decisions no explicades. Amb enganys. Amb incompliments: de promeses i compromisos amb el teixit social, d’acords amb els grups polítics, de propostes aprovades per majoria o per unanimitat en ple municipal o en comissió. I amb gran desplegament d’efectisme i artificiositat.

Al juliol de dos anys després, el balanç que en fem ens entristeix. Per tot això que he dit més amunt, que ateny el terreny de l’ètica política i dels principis morals individuals. Però també ens entristeix perquè en el terreny de la gestió les coses no han anat millor.

Amb una gestió econòmica pèssima i una formulació pressupostària abstrusa, amb abús de la despesa supèrflua i una acumulació de deute a mitjà i llarg termini. I no és que ho diguem nosaltres: ho ha dit la Generalitat, obligant a fer un pla de sanejament, per cert que tan poc ambiciós com inconsistent. Una gestió que ha deixat la capacitat d’inversió municipal sota mínims i ha dut Ros a privatitzar l’espai públic i vendre’s la ciutat a bocins.

Afavorint, a més, els de sempre, amb una política de contractació que no ens cansem de criticar i denunciar perquè s’exerceix al límit de la legalitat i reduint a la mínima expressió els principis èticament i socialment responsables. Ens entristeix del mandat de Ros –tant o més– que, per tenir els suports per poder continuar a la cadira d’alcalde, hagi incorregut en accions contra el català, amb la modificació a la pràctica del Reglament d’Ús de la Llengua Catalana a la Paeria.

O contra la memòria històrica, negant-se a eliminar el franquisme dels carrers de la ciutat. O contra la voluntat de milers de lleidatanes i lleidatans que volen exercir el seu dret a decidir, negant-se també a facilitar espais per al referèndum que es convocarà per al proper octubre.

Tot i aquesta situació, des d’ERC-Avancem no ens hem desencoratjat. Hem treballat per la transparència i el bon govern, especialment els sis darrers mesos, en què hem presidit la Comissió de la Transparència i hem promogut el control minuciós del govern municipal, fent comparèixer a cada comissió algun membre seu i fent que, per primer cop, hi comparegués Ros.

Hem treballat pel bon govern, amb especial cura pel comportament ètic, la bona administració i la qualitat dels serveis públics i la millora de la qualitat normativa. Fent una oposició fiscalitzadora i alhora propositiva. Controlant l’equip de govern, inquirint-lo i demanant-li explicacions, alhora que sent proactius i constructius, amb propostes per a la millora dels serveis i de les polítiques, tant per a la gestió de la pròpia Paeria com dels serveis púbics i l’atenció a la ciutadania.

Amb seguit de propostes i iniciatives que la limitació d’aquest espai no permet d’exposar, i que atenyen la contractació de personal i de serveis, les ordenances fiscals, la sostenibilitat i la mobilitat, l’ordenació urbanística, els serveis educatius i els d’atenció a les persones, la promoció econòmica, la gestió cultural, la cohesió social i la solidaritat, la lluita contra les exclusions i contra les violències de tota mena.

I altres que parlen del nostre compromís cívic: amb la llengua, amb la memòria històrica i contra el franquisme, amb el patrimoni material i immaterial de la ciutat... Amb la gent. Pels dos anys que queden de mandat, continuarem treballant en les línies d’actuació en el doble vessant fiscalitzador i propositiu. Encara que, vista l’actitud poc receptiva de l’equip de govern, cada cop resulta més dificultós això darrer i, per tant, haurem d’aprofundir el discurs fiscalitzador.

Tant en un vessant com l’altre, treballarem des dels nostres plantejaments per un municipi cohesionat, emprenedor, sostenible i gestionat des de valors republicans, des de la transparència i el bon govern, amb criteris democràtics i col·laborant en el procés de construcció de la República Catalana.