De ramaderia, animalistes i salut pública

La facilitat amb què tothom es creu en el dret d’opinar, acusar, criminalitzar i dir com hem de fer les coses els pagesos m’ha empès a escriure aquest article, perquè us vull dir una cosa: estem fent les coses molt bé!

La traçabilitat és l’eina que ens permet conèixer tots els elements que intervenen en l’elaboració d’un producte i totes les fases per les quals passa. És a dir, podem seguir la pista d’un producte, de la granja a la taula. Es realitza mitjançant autocontrols i garanteix la seguretat alimentària.

Els registres d’aquests autocontrols són inspeccionats regularment per les autoritats competents. Tota aquesta informació és una garantia de seguretat per al consumidor. La condicionalitat és un conjunt de normatives d’obligat compliment per garantir salut pública, zoosanitat, fitosanitat, medi ambient i benestar animal.

Cada espècie animal i el seu corresponent maneig té una condicionalitat associada. L’incompliment de la traçabilitat i de la condicionalitat ens comportaria sancions perquè posaríem en risc la salut pública.

Quan parlem de ramaderia, en podem distingir dos tipus: l’extensiva (ecològica o no), que és aquella en què els animals estan pràcticament sempre a l’exterior pasturant i complementem l’alimentació durant el període de cria o quan les condicions meteorològiques ho requereixen, i la ramaderia intensiva (ecològica o no), que són els animals que trobem a les granges: porcs, aviram, boví de llet, boví i equí d’engreix, etcètera.

S’associa erròniament la ramaderia extensiva amb la idea de producte més sa i bo, l’intensiu amb dolent i contaminant. Res més lluny de la realitat. Són sistemes de maneig diferents adaptats a les necessitats de cada territori i sistema de producció. Si volem una carn de vedella tendra i que es desfaci a la boca, aquest animal ha de posar greix.

Per tant, ha d’estar relativament quiet. Si està en continu moviment, la carn serà fibrosa i més dura en boca. Més bona una que l’altra? No. És qüestió de gustos i els consumidors hauríem de poder triar el que volem al taulell de la nostra carnisseria.

La llet és un dels aliments que té certa mala fama últimament. Intoleràncies i al·lèrgies a banda, cada persona és un món i tothom s’ha d’alimentar segons les seves necessitats, però sota control i prescripció mèdica, no moguts per creences sense fonament o modes. N’hi ha que han arribat a comparar el munyir amb maltractar l’animal!

Parlem ara dels programes de control sanitaris. Animals i persones ens podem transmetre malalties i aquests programes el que fan és evitar-ho. Cada any els nostres ramats són sotmesos al sanejament, és a dir, el veterinari treu una mostra de sang de tot el bestiar i també fa una prova intradèrmica. Si un animal sortís positiu d’una de les malalties d’obligat control, seria sacrificat i s’hauria de repetir el sanejament.

Actualment la brucel·losi en humans es manté en nivells molt baixos a tot Espanya (0,22 casos/100.000 habitants el 2011), normalment es veuen afectades persones de l’àmbit ramader que tenen contacte directe amb els animals, o bé persones que han consumit llet o productes derivats elaborats de manera casolana sense cap control sanitari adequat. Catalunya es declararà a final d’any indemne de brucel·losi i aquest èxit el podem atribuir a l’esforç de ramaders i administració per fer les coses bé.

Pel que fa a la tuberculosi, cal remarcar que és una malaltia que continua fent veritables estralls entre els humans, especialment en països subdesenvolupats, tot i que, des del 2000, s’han salvat 49 milions de vides gràcies al diagnòstic i tractaments efectius.

A Catalunya, els últims anys es detecten alguns pocs casos de tuberculosi en animals, pensem que a causa de la mala gestió de la fauna salvatge i a la importació d’animals de països que no compleixen amb la normativa estricte que tenim nosaltres. Aquests animals són decomissats i mai arriben a la cadena alimentària.

A l’escorxador, la carn és sotmesa a rigorosos controls per tal d’assegurar la qualitat i seguretat del que ens posem al plat. Només consumim carn sana i amb totes les garanties. Qualsevol consumidor pot sol·licitar en els punts de venda informació sobre l’origen de la carn i de l’escorxador de procedència. Si no ens faciliten aquesta informació, ho podem denunciar a consum.

Si és cert, com ens volen fer creure animalistes i ecologistes desinformats que la naturalesa ens cuida i ens empara? Per què les bones pràctiques d’higiene, sanitat i seguretat alimentària salven tantes vides? La salut pública i la ramadera no es poden separar perquè una afecta l’altra i, per tant, s’han de tractar conjuntament.

Aquests programes de control sanitari fa dècades que els portem a terme i han costat llàgrimes i desgast emocional i econòmic a moltes famílies ramaderes del nostre país perquè a ningú li agrada matar el seu bestiar, però en veiem el resultat i sabem que estem fent les coses bé.

I no podem permetre tornar enrere i posar en risc la nostra salut i la dels nostres animals per la pressió de certa opinió pública, que parla des del desconeixement i d’esquena a la realitat, per salvar una vaca, una ovella o una cabra d’un santuari animalista. Convidem aquesta gent a la reflexió, a contrastar opinions i a buscar informació, a exigir els seus drets com a consumidors i a complir com a ciutadans presentant uns arguments fonamentats.