El repte de la preservació familiar

La preservació familiar comprèn aquelles accions que s’han de dur a terme per mantenir els infants o menors d’edat a la llar quan els responsables de la seva cura, atenció i educació abandonen, per diverses circumstàncies, les seves funcions parentals o en fan un ús inadequat. Per tant, es tracta de famílies en què hi ha un grau variable però important de risc per al benestar de nens i nenes, tot i que la situació no aconsegueix tal gravetat que faci necessari declarar el desemparament i separar el menor dels seus progenitors. Això implica obrir un espai de prevenció i de segona oportunitat perquè les famílies, amb suports adequats, puguin seguir complint amb les seves funcions i assumint les seves responsabilitats en la cura dels menors.

La investigació de les últimes dècades demostra que, malgrat els canvis experimentats en societats desenvolupades, la família continua sent el context més apropiat per donar resposta a les necessitats evolutivoeducatives dels menors i que constitueix l’entorn idoni per al creixement i el desenvolupament infantil. Seguint en aquesta direcció, la Regidoria de Polítiques per als Drets de les Persones de l’Ajuntament de Lleida va posar en marxa el 2010 programes de preservació familiar destinats a ampliar la xarxa de suport parental de les famílies lleidatanes. Els programes, que compten amb el suport de les Universitat de Lleida, La Laguna, Las Palmas de Gran Canaria i de la Fundació La Caixa, busquen reforçar i capacitar pares i mares en el seu paper d’educador, a fi que tinguin prou eines per poder proporcionar als seus fills i filles un entorn protector on puguin créixer desenvolupant les seves capacitats. Cada programa està dissenyat per un tram d’edat: Créixer feliços en família s’orienta a les famílies amb fills i filles de fins a cinc anys; Aprenem Junts, amb fills/es de 6 a 12 anys, i Viure l’adolescència en família, amb fills i filles en edat adolescent. El curs passat es van crear 12 grups, amb 105 famílies participants. Des del curs 2010/11 s’ha comptat amb 110 grups i 1.280 participants.

A diferència d’altres iniciatives més centrades en la divulgació teòrica de continguts i en l’entrenament de determinades tècniques, la formació d’aquests programes es basa en experiències. Això suposa identificar, reflexionar i analitzar les seves pròpies idees, sentiments i accions en episodis de la seva vida quotidiana. És a dir, desenvolupar les competències personals i les pròpies pautes educatives de pares i mares, més que donar lliçons sobre “com s’ha de ser” o “què s’ha de fer” partint de models ideals de família. D’aquesta manera, s’intenta aconseguir el consens en la parella sobre els criteris amb què educar els fills i filles, resoldre positivament les situacions d’estrès familiar, etc.

Les famílies en situació de risc constitueixen un col·lectiu central dins de la població usuària dels Serveis Socials. La Paeria, conscient de la importància d’un enfocament positiu vers la família, treballa per aportar eines que millorin la qualitat del servei que es presta als menors i el seu entorn. Amb els programes de preservació familiar hem passat d’un enfocament assistencialista, que s’ocupava gairebé exclusivament de les situacions més greus (amb mesures basades en la separació del menor i la seva família), a un altre en el qual el sistema de protecció es conceptua com un dret social bàsic dels ciutadans, amb enfocament de treball capacitador, positiu, reeducatiu i preventiu que, a més, respon a les recomanacions de diversos tractats internacionals.

La protecció del sentiment de pertinença del nen a una família, el suport a les famílies biològiques i a les comunitats per mantenir, ajudar i educar els seus fills pot semblar complicat a curt termini, però a la llarga s’obté un gran benefici per als infants i les famílies, i també en la contribució a la comunitat i al seu desenvolupament.