Aporofòbia institucional, ni de broma!

Escoltar és un exercici econòmic ben barat que tots sense excepció podem practicar sempre que vulguem. Aquesta acció ens permet rebre nous coneixements, compartir emocions, ser solidaris... No n’hi ha prou a saber parlar, cal saber escoltar sense prejudicis.

En primer lloc, i en resposta a la Sra. Esther Sancho, on o a qui ha escoltat que prohibirem la pobresa? No intenti fer callar qui no pensi com vostè amb una sortida demagògica o amb un argument fal·laç que vostè mateixa sap que és una pura trampa retòrica.

Sense la més mínima acritud vers el col·lectiu concret que vostè representa, però amb fermesa, considero que opinar gratuïtament sense saber del fet que parla, i sense contrastar-ho, és la derrota de la intel·ligència i una manera de mentir i manipular.

L’aporofòbia de la qual vostè parla és una fòbia que pot interpretar-se com la repugnància o hostilitat davant el pobre, el sense recursos o el desemparat. De veritat, Sra. Sancho, li ha pogut passar pel cap i dir que tenim por als pobres?

Sóc del parer, i li reconec, que el seu discurs té punts positius, com que la nostra ciutat amb la Paeria al capdavant continua sent capdavantera en inclusió social. Ho ha estat, ho és i ho seguirà sent, perquè Lleida és una ciutat amb arrels solidàries que sap acollir.

Perquè des de l’equip de govern amb els nostres equips de professionals vetllem pels drets de totes les persones de la ciutat i per tots els tipus de sensellarisme. No tenir una llar és la màxima vulnerabilitat d’un ésser humà i som conscients que no és suficient tenir un sostre, cal tenir una llar.

Des de la Regidoria vetllem pels drets d’aquestes persones. Per això, considero que parlar “d’aporofòbia institucional”, opinant com fa vostè sense haver escoltat res del que diu i sense tenir en compte els programes d’acollida a temporers, el projecte Iglú, el Housing First, etc., és, Sra. Sancho, el resultat de viure en el núvol de desconfiança massa present en el seu col·lectiu polític.

Parli amb els nostres professionals i comprovarà que escolten tothom que els vol dir alguna cosa constructiva. Professionals convençuts que totes les persones tenen alguna cosa a oferir. Que treballen en els valors de la solidaritat i el respecte al diferent.

Sabedors que tota persona té dignitat. Professionals que ens demanen eines que reforcin el discurs de la igualtat i puguin evolucionar de l’assistencialisme en el qual vostès s’han quedat a un veritable canvi social.

Voldria destacar, i l’entenc, Sra. Sancho, que li agradin els titulars i el protagonisme, només cal veure el que està passant al govern i l’1-O. No paren de repetir que la Crida-CUP són d’idees fixes. Els agrada l’incompliment reiterat de les normes socials o inclús menysprear-les.

Però hi ha accions més senzilles per canviar el món, una d’elles és escoltar. La seva tendència a creure que l’altre no pot aportar res de significatiu és una forma de prepotència i l’escull fonamental per a l’acte de l’escolta i per a la pràctica del diàleg.

Tranquil·litzi’s si encara no ho ha fet, perquè no desfarem el camí de defensa de tots els drets de les persones. Tot el contrari. I agraeixo que des de la Crida per Lleida-CUP ens vulguin ajudar en aquest camí.