Benet Rossell, anys menys u

Dilluns passat feia un any que ens va deixar Benet Rossell. En aquest temps s’han desenvolupat diversos actes d’homenatge i de record, impulsats per persones properes a la seva sensibilitat, com l’acte de l’Obrador de Recitacions i Noves Actituds Literàries de Barcelona on van participar poetes com Toni Clapés, Víctor Sunyol, Carles M. Sanuy, Carles Andreu, Joan Vigó, Eduard Carmona, Josep Pedrals, David Caño, Aleix Gallardet + Adolf Alcañiz (vídeos), Francesc Gelonch, Catalina Girona, Toni Moreno, Ester Xargay, David Ymbernon, Vicenç Altaió, Manel Guerrero, Joaquim Pibernat, Eduard Escoffet, J. R. Bach, Tono Masoliver, Sonia Hernández, Matthew Tree, Joaquim Sala-Sanahuja, Tomàs Arias, Andreu Subirats, Eugènia Balcells, Lis Costa, Javier Caballero... i els garrotins de Xavier Boira.

Al desembre es va organitzar a Àger la mostra Lo Quixon, i el Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona va presentar l’exposició Dibuixos Animats, comissariada per Lis Costa. Poc després l’Homenatge a l’espai del Molino, amb la participació dels artistes de la seva generació, mentre Jaume Pont publicava el seu darrer poemari Càntic d’Ombres, amb uns dibuixos extraordinaris de Benet Rossell.

S’anuncien ara dues activitats més immediates, Els llibres de Benet Rossell a la Fundació Viladot, que s’inaugura dissabte dia 2 al matí, i a finals de setmana l’homenatge de la Filmoteca amb Benet Rossell en el record + Curtmetratge. La seva Fidel companya, Cristina Giorgi, no dona l’abast en la participació activa en totes aquestes aportacions censades. Una de les característiques dels actes té a veure amb la necessitat de col·laboració amb altres creadors que Benet Rossell va demostrar.

Fixem-nos amb els seus llibres i acotem-ho a l’àmbit lleidatà, per fer-ho servir d’exemple.

La primera col·laboració lleidatana va ser el número especial de L’Avioneta, de 1987, amb un Homenatge a Cristòfol, dissenyat conjuntament amb Carles Hac Mor i Josep Iglésias del Marquet. Aquesta participació sempre amb Carles Hac Mor, va ser una constant fins als seus darrers moments. L’any 1992 va fer una serigrafia per a la famosa carpeta dedicada a Màrius Torres, de l’Ateneu Popular de Ponent, que cercava un nou impuls per a l’entitat, i l’any 1993 la revista URC de l’ajuntament deLleida publicava uns dibuixos al seu número 7. L’any 1994 Rosa Siré el va incloure a la carpeta LO, Art itinerant.

El 1997 inicià la col·laboració intensa amb el poeta Carles M. Sanuy, il·lustrant el seu llibre Jardins d’Al-balaqi, als quals seguiren Ballo in masquera, editat per Milenio, o De les llacunes ermes i Ayera.

L’any 2001 Pagès editors va publicar la seva obra poètica discursiva al llibre Road Poetry, i va dibuixar la coberta de La nit es mou d’H. Michaux a Pagès, també, mentre que la revista Transversal transcrivia la seva correspondència amb Pierre Restany. Del 2005 és la plaquette intitulada Ratlles horitzontals, i possiblement la seva darrera edició lleidatana en vida va ser el poemari de Jaume Pont L’altra llum, il·lustrat amb els seus dibuixos, i que ell mateix va presentar al Cafè del Teatre en un acte memorable on s’enfilava a l’entarimat cantant uns sons japonesos incomprensibles, que esdevingueren el seu darrer acte públic.

Si recapitulem, veurem com Benet Rossell s’ha difós a Lleida poques vegades en solitari, sempre acompanyat de Carles Hac Mor, Àngel Jové, Carles M. Sanuy i una família que ha anat creixent i que ha deixat una obra col·laborativa digna de ser recordada.