La república en què podem guanyar tots

Sovint em pregunten com serà la futura república catalana que ja tenim a tocar. Contesto que no ho sé, perquè si ja estigués determinat com ha de ser, voldria dir que el procés constituent que s’ha d’obrir l’endemà de proclamar la independència seria un frau. El procés constituent determinarà les parets mestres de la nostra república, però no pas el sostre, mitjançant l’expressió lliure de la voluntat popular. És a dir, es tracta que la societat catalana digui què vol i ho pugui fer sense les tuteles fàctiques que van dominar la transició política d’ara fa quaranta anys.

Ara bé, allò que sí podem assegurar és que sabem perfectament com no serà la futura república. I ho sabem tan bé perquè el seu naixement comportarà, necessàriament, deslliurar-se de la trama de poder ubicada a Madrid i dels seus còmplices catalans, que ha usurpat l’autoritat institucional i només permet que els partits gestionin però no pas que manin de debò. Qui constitueix aquesta trama de poder ? Doncs en primer lloc els grans oligarques de l’Ibex-35, que ens cobren la llum més cara d’Europa i uns peatges eterns, es reserven els millors crèdits del sistema bancari, socialitzen les pèrdues de les seves inversions fallides a càrrec del pressupost estatal, gaudeixen d’amnisties fiscals periòdiques, obtenen preus i tarifes regulades a mida, etc. Aquests oligarques comparteixen els seus consells d’administració amb una legió d’exministres del PP i del PSOE, que per diferenciar-se uns s’asseuen a la dreta i els altres a l’esquerra, però ambdós coincideixen a posar el BOE al seu servei. Completen la trama la Conferència Episcopal Espanyola (de les més reaccionàries d’Europa) i la majoria dels cossos d’alts funcionaris de l’Estat (civils i militars). Aquests alts cossos fa generacions que s’apoderen de l’Estat, amb esperit patrimonial i endogàmic, mentre alternen els càrrecs a l’administració, a la gran empresa regulada i a les cambres parlamentàries. Recomano resseguir a Google, perquè és molt il·lustratiu i exemplificant, els arbres genealògics dels Méndez de Vigo, els García-Margallo o els Aznar. Evidentment, la majoria de la premsa madrilenya, abonada al libel i a la catalanofòbia, també en forma part i vetlla per implantar el relat que legitimi tot plegat. Culminant-ho tot hi ha, és clar, la monarquia més corrupta d’Europa la qual Franco va rescatar de l’exili merescut.

Lògicament, la nova república catalana ens permetrà despendre’ns d’aquesta trama, fugir dels seus privilegis i de les servituds de l’Espanya radial, improductiva i catalanofòbica que ha promogut històricament. Per tant, en la nova república sorgiran noves oportunitats per a sectors amb interessos divergents però paradoxalment compatibles. Perquè tant hi podran sortir beneficiats els qui propugnen major despesa pública dintre d’un esquema socialdemòcrata, com els qui advoquen per una economia de mercat més dinàmica i competitiva dins d’un esquema més liberal. I això serà així perquè l’eliminació del dèficit fiscal permetrà uns serveis públics més ben dotats pressupostàriament i més polítiques redistributives, alhora que la reducció dels privilegis de les grans companyies de l’

Ibex

oferirà a la mitjana i petita empresa catalana oportunitats de competir amb menors costos i accedir a nous segments de mercat. Si bé és evident que Telefónica, Endesa o el Banc Santander seguiran fent negocis a Catalunya, perquè tots formarem part de la Unió Europea, també ho és que ja no gaudiran d’un BOE captiu ni d’uns consells de ministres afins que els aplanin el terreny per poder exercir posicions de domini, restringir la competència o assegurar beneficis.

La nova república permetrà crear milers de nous càrrecs a l’administració que ja no aniran lligats als clans de sempre, on els examinadors, els opositors i els qui preparen les oposicions estan emparentats o són amics de tota la vida. També sacsejarà el panorama mediàtic i molts dels periodistes i dels mitjans que practiquen la intoxicació sistemàtica, escampen la mentida, propaguen la xenofòbia i insulten Catalunya, tindran el pas barrat no pas per la seva fastigosa ideologia sinó perquè no reuniran les normes bàsiques dels nous i més estrictes codis deontològics que caldrà implantar, si volem tenir una societat ben informada.

Finalment, la nova república comportarà l’amortització definitiva de les hipoteques que ens va llegar el franquisme, que han dificultat la reparació de la persecució a què va sotmetre els republicans i els dissidents i que han convertit l’autogovern català en una concessió graciosa i no pas un dret inalienable.

Sense el bipartidisme nefast de la segona restauració monàrquica, sense un TC, una Fiscalia i unes institucions polititzades, sense el capitalisme oligàrquic dels sobres, el nepotisme i els exministres servils, sense una corona castellanòfila i sense la premsa infame que beneeix els abusos d’aquesta trama de poder i vomita odi cap a Catalunya, la nostra societat s’haurà llevat d’una càrrega aclaparadora que compromet el seu estat del benestar, llasta la competitivitat de la seva economia, en posterga la llengua i la cultura i corca el seu esperit democràtic

Vicens Vives va explicar que les minories econòmiques i polítiques dirigents tard o d’hora esdevenen oligarquies endogàmiques i parasitàries que acaben escanyant la societat de la qual han sorgit i cal rellevar-les. La República Catalana, doncs, és la gran oportunitat per substituir la trama de poder que fa que governa Espanya anys i panys, per nous grups fidels al país, emprenedors, honestos i veritablement democràtics. I el repte que tindrem és implantar els mecanismes per tal que el control del poder real segueixi en mans de la societat i no se n’apoderi ningú amb finalitats extractives, sectàries o autoritàries.