Era 26 d’agostUn viaje muy humano

Sr. Director:

Escric aquesta carta com a reflexió i conclusió que extrec de la manifestació que es va efectuar a Barcelona en contra del terrorisme. El cas és que em vaig desplaçar a la ciutat comtal perquè volia visitar un bon amic que s’està recuperant a l’hospital, situat a la ronda de Dalt. Vaig arribar a Barcelona al migdia, tot just per dinar. En aquella zona no hi ha restauració i vaig decidir anar a menjar alguna cosa al passeig de Gràcia.

Vaig sortir de la boca del metro i el primer que vaig veure van ser banderes. Moltes banderes. Només banderes. Amb estrella i sense estrella, banderes d’aquí i d’allà.

Per un moment pensava que igual m’havia confós de data, i que potser era l’11 de setembre o el 12 d’octubre. Però no. Naturalment era el 26 d’agost. L’ambient sí que semblava pacífic i de festa, però em vaig plantejar la següent qüestió: és necessari celebrar una vetllada com aquesta amb el símbol polític que més ens agrada?

Només hi ha una resposta vàlida i no dubto quina és. Alguns aprofiten aquestes dates per promocionar coses que no tenen cabuda en esdeveniments d’aquest estil. El que vull dir amb això és que sense adonar-nos-en estem polititzant festes que són totalment apolítiques; i penso que d’alguna manera o altra ens hem d’aturar i fer una petita reflexió.

Molt agraït per donar-me l’oportunitat de redactar la meva opinió.

Una salutació!

Nosotros, los humanos, somos verdaderos nómadas en nuestra corta historia en el planeta Tierra. Nuestra sed viajera no ha disminuido nunca, aunque ahora solo sea para ocio y disfrute de nuestros cinco sentidos.

Nuestros antepasados, en perpetuo movimiento, trashumaron de aquí para allá, como siempre lo han hecho los seres vivos, en busca de los mejores pastos, donde la supervivencia era lo único que importaba. La vida era muy corta, su dureza se dejaba notar en esos primeros pobladores nómadas, que podían llegar a los 30 años y poco más...

Nuestras migraciones contribuyeron, a lo largo de miles de años, a cambiar ciertas zonas del planeta. La tala de árboles, la rotación de las tierras y la desecación de aguas lacustres y lagos provocaron paisajes áridos y soleados, y entonces el hombre, a semejanza de los animales, fue a buscar otros lugares más húmedos y fértiles...

Y nació el nomadismo, y gracias a ello las diferentes culturas humanas se encontraron, se propagaron, y entre ellas se unieron, dando un sin fin de variedades de dialectos, lenguas y simbologías, que hoy en día superan la ingente cantidad de más de 3.000 en todo el mundo, aunque de entre ellas, cada año que pasa, se van perdiendo algunas irremediablemente, dejándonos huérfanos, y con mucha pena, de su rica cultura ancestral...

Ahora bien, como siempre, las religiones sin duda ocuparon una comunicación muy importante para la humanidad, que ha perdurado hasta nuestros días, donde los profetas llevaron su fe por todo el mundo y la difusión de sus dibujos y textos escritos fue una parte muy importante en su propagación entre la raza humana, gracias a las cambiantes permutaciones del ser humano en su recorrido por todo el planeta.

El antropólogo belga Claude Lévi dejó una frase muy interesante: “Un viaje se inscribe simultáneamente en el espacio, en el tiempo y en la jerarquía.” La verdad, cuánta razón tenía...

SR. DIRECTOR:

La puntualitat estricta no sempre és una virtut... Imagineu-vos que agafeu l’autobús que surt d’Esterri d’Àneu a les 11.45 amb la intenció d’enllaçar a la Pobla de Segur amb el tren que va a Lleida. El recorregut per carretera dura uns 60 minuts, de manera que arriba a la Pobla a les 12.45, un quart d’hora abans de la sortida del tren. De fet, aquest servei ja està pensat per fer l’enllaç, i el vehicle té la parada final a l’estació mateixa de ferrocarril. Ara imagineu-vos que, posem per cas, és un dia amb molt moviment de viatgers i el conductor de l’autocar ha de fer moltes aturades. Finalment, arriba a la destinació un quart d’hora més tard del previst... i els passatgers descobreixen que el tren ha sortit fa dos minuts! Ho trobeu lògic?

Doncs això exactament és el que va passar a uns bons amics el dissabte 19 d’agost. Bé, a uns amics i a unes quantes persones més, inclosos un senyor gran, uns nens petits i una senyora que havia d’arribar urgentment a Reus perquè tenia un fill greu a l’hospital. Als amics els va “rescatar” un familiar que va venir en cotxe des de Lleida, però altres van haver d’agafar un taxi o esperar sis hores fins al següent comboi.

Pel que va explicar el conductor de l’autocar, sembla que a la Pobla els autobusos sí que esperen els trens si aquests arriben amb algun retard, però no passa el mateix a la inversa.

No cal explicar gaire cosa més, però crec que és necessari demanar als responsable dels servei d’autobusos Alsa i a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya que coordinin millor aquest tema. Tan difícil és fer una trucada a l’estació des de l’autocar dient que el tren s’esperi 2 minuts? Certament, el trajecte ferroviari la Pobla-Lleida és fantàstic, els nous combois són fabulosos, però si a l’hora de la veritat deixem tirats els passatgers a l’estació... Déu n’hi do quin negoci!

Moltes persones hem defensat sempre aquesta línia com un servei necessari per a la gent del territori i, avui dia, especialment, per promocionar el turisme. I és una pena que per petits (o no tan petits) detalls com aquests, tots aquests plantejaments se’n vagin en orris.

“No es recorden els dies, es recorden els moments”, deia l’escriptor italià Cesare Pavese referint-se als viatges. Llàstima que certs moments no s’evoquen precisament amb gaire carinyo i nostàlgia.