CRÍTICADEARTE
Dalí i Coco Chanel
Mayoral Espai d’Art, de Verdú, anuncia una mostra sobre Dalí i la moda. Aquesta que segueix és una part desconeguda de la relació de Dalí amb Coco Chanel: a finals d’agost de 1937, Salvador Dalí signa un contracte amb L. Massine per fer l’escenografia del ballet Tristan Fou i Schiaparelli faria el vestuari. Al setembre de 1938 Dalí i Gala, però, s’instal·len a La Pausa quatre mesos. En aquesta finca que Chanel té a la Costa Blava, Dalí i Chanel decideixen col·laborar en aquest nou ballet.
Dalí marxa a Nova York a primers de març de 1939 i viatja dues vegades fins que abans de la inauguració del Pavelló de l’Exposició Mundial torna a París.
En el taller de la Rue Cambon es troben tot el material que Coco Chanel projecta amb Salvador Dalí per al Ballet Bachannale. Dalí havia tornat de Nova York el juny de 1939. El projecte havia estat molt ambiciós i polèmic i no exempt de problemes. Un d’important havia estat la negativa del promotor a instal·lar a la façana del Pavelló una figura del cos de Venus de Boticcelli amb un cap de peix. Com a protesta, Dalí escriu un manifest per defensar els seus drets, “Declaration on the Independence of the Imagination and the Rights of Man to His Own Madness” que llença des d’una avioneta pels carrers de Nova York. Dalí abandona Nova York el 6 de juny de 1939 en el vaixell Champlai el dia abans de la inauguració de la Fira. Abans de partir havia escrit una carta a Buñuel on li donava explicacions del projecte de la Bachannale: “Tengo que irme de aquí 2 semanas a Monte Carlo para mi espectáculo que se dará el mes de julio a la ópera de París y Londres enseguida después, la hostia de Tristan.”
El mes d’agost de 1939 els Dalí s’instal·len al Grand Hotel de Font Romeu. Hi ha una carta datada el 5 d’agost on Gala explica a Edward James que la Bacchanale va bé i que Dalí treballa en els darrers detalls. Fins i tot Gala demana a James si es podrien allotjar a casa seva, a Wimpole Street, quan el ballet es presenti a Londres.
El 10 de setembre els Dalí són a París, però després s’instal·len a Arcachon, a la Villa Flambergé, 131 Bd. de la Plage.
El ballet estava interpretat per 16 ballarins. La figura central era el Rei Ludwig, que interpretava Casimir Kokitch (i alguna vegada Chris Volkoff).
A començament de setembre de 1939 tanquen l’Hotel de Font Romeu i els Dalí tornen a París. França declara la Guerra a Alemanya. El dia 10 de setembre els Dalí son a París, després marxen a Arcachon.
La Companyia dels Ballets Russos suspèn l’espectacle i el dia 14 de setembre Massine arriba a Nova York. És el primer que arriba i comença a fer càsting a 6 nois i 6 noies amb la voluntat d’estrenar el Ballet en aquella ciutat. Tres setmanes després de la declaració de guerra, Chanel tanca els tallers. Chanel es nega a deixar viatjar els seus vestits i objectes a Nova York si no viatgen amb Dalí. E. James escriu als Dalí per dir que Barbara Karinska podria fer els vestits a Nova York. E. James també els escriu que un criat seu duria els vestits de Chanel. Dalí escriu a Edward James demanant-li que parli amb Massine per ajornar l’estrena de la Bachannale. James li diu que es impossible ja que Massine té tots els drets.
Dalí intenta redreçar la situació demanant a James un ajornament del projecte en una carta datada el 28 d’octubre. James li respon que és impossible, car els drets li corresponen a Massine i, fins i tot, li ofereix el seu assistent per anar a París a recollir els vestits de Coco Chanel. Finalment Karinka fa els nous vestits i el 9 de novembre s’estrena la Bacchanale al Metropolitan de Nova York, amb un gran èxit.
