SÍ a tractar purins, NO a cremar residus urbans

Ateses les darreres crítiques cap a Esquerra Republicana de Catalunya del senyor Cau, que sembla que s’ha erigit en portaveu dels ramaders, hem cregut oportú explicar-nos de nou per tal que tothom conegui què pensem de Tracjusa i de les plantes de tractament de purins.

D’entrada, ERC sempre s’ha manifestat en contra d’usar com a combustible per assecar purins CDR (combustible derivat de residus). Per tant, ens sap greu que es qüestioni la nostra honorabilitat i es digui que ens hi oposem per motius electoralistes. El nostre és l’únic partit que, en el seu dia, va combatre, exitosament, els intents de construir un abocador de residus industrials a Juncosa i un dipòsit de residus a Vinaixa. Ho vam fer perquè considerem que si una comarca accepta que li endossin, encara que sigui cobrant, els residus aliens que altres territoris rebutgen, s’hi juga la dignitat i compromet el seu futur. A més, va contra el nostre model de gestió de residus, basat a tractar-los en origen i a minimitzar-los, en lloc de traslladar-los de les zones riques i poblades a les pobres i despoblades perquè els colguin o els cremin.

Exigim, doncs, al senyor Cau i als qui pugui representar que no jutgin les nostres intencions, com nosaltres no jutgem les seves, malgrat que podríem fer-ho, si tenim en compte el que poden arribar a ingressar pels milers de tones de brossa urbana (35 € per tona) que pot admetre Tracjusa. Tampoc no podem tolerar que ens acusi d’alimentar les actuacions de la plataforma contrària a Tracjusa, ni de ser els culpables que aquesta no pugui obrir. Compartim molts dels plantejaments de la plataforma, és cert, però ni els compartim tots, ni tampoc no estem sempre d’acord com els expliquen. La posició d’Esquerra Republicana només és la que l’executiva comarcal i la regional expressen i la que els nostres càrrecs electes manifesten, tot i que tenim tot el dret (i no hi renunciarem) a compartir amb la plataforma aquelles accions i declaracions que considerem oportunes. D’altra banda, ningú pot dir, excepte que vulgui mentir sense escrúpols, que ERC és la culpable que no pugui obrir-se la planta per una raó molt senzilla: perquè això depèn del Departament de Territori i Sostenibilitat i de l’Ajuntament de Juneda (el Departament d’Agricultura només ha d’emetre l’informe sectorial específic vinculat a la gestió de dejeccions, en aquest cas, com a pas previ a l’autorització ambiental). En ambdues institucions, qui governa i decideix és el PDeCAT, el mateix partit pel qual es va presentar com a regidor a Puiggròs el senyor Cau. Per tant, enlloc d’atribuir a Esquerra Republicana de Catalunya una competència que no té, el senyor Cau hauria d’espavilar-se, si és que el projecte s’ajusta a la legalitat, tal com diu, per aconseguir l’oportuna llicència. Ara bé, si allò que volen els promotors de Tracjusa és el consens social, aleshores hauran d’esforçar-se a convèncer no només ERC, sinó també la CUP i els ajuntaments governats pel PDeCAT, com el de les Borges Blanques, o parlamentaris d’aquest mateix partit. El PDeCAT fins i tot acaba de declarar que la combustió de residus urbans per assecar purins no és el seu model i que no s’hi han de destinar recursos públics. Ja té feina, doncs, convencent els seus! En el nostre cas, tornarem a reiterar els arguments per oposar-nos a la combustió de residus urbans. Ho farem amb respecte pels qui sostenen altres models. El primer argument és perquè va en contra del nostre model territorial de gestió de residus, explicat abans. El segon, perquè va en contra del nostre model de comarca, adreçat a potenciar la producció d’aliments de qualitat, en el marc de la Denominació d’Origen de l’oli o la producció integrada, i el turisme de natura. El tercer, perquè nosaltres estem per la recollida selectiva de la brossa i el residu zero, no per colgar-la o cremar-la. El quart, perquè, segons adverteixen estudis com el de la Universitat Carlos III, cremar residus suposa un risc excessiu per a la salut dels habitants que viuen en poblacions properes, malgrat que no s’hagi demostrat encara una relació de causa-efecte directa entre la incineració i certes malalties molt greus. I el cinquè, perquè som partidaris d’un model de tractament dels purins dins del marc agropecuari per tal d’usar els seus derivats per obtenir adobs orgànics de primera i altres subproductes útils. En lloc d’arremetre tant contra Esquerra Republicana, ens agradaria que el senyor Cau expliqués què guanyaran les Garrigues convertint Tracjusa en el principal gestor de brossa urbana de la plana de Lleida i important quasi 40.000 tones de residus de fora, que són sis vegades més de les que produeix la comarca. No ens el creiem, quan diu que, si no poden cremar aquests residus, hauran de plegar. Enlloc més de Catalunya –i se’n produeix en molts territoris– volen tractar els purins cremant brossa urbana. Perquè, si el futur de la nostra ramaderia hagués de dependre d’una activitat totalment aliena i impròpia que no hi té res a veure, com és cremar residus urbans, voldria dir que s’han posat en un carreró sense sortida i han fet les coses tan malament com han pogut.

Des d’Esquerra Republicana de Catalunya a les Garrigues, no admetrem mai la utilització de residus urbans o industrials –i menys si són forans– com a combustible. Però si els promotors de Tracjusa hi renuncien, estem disposats a fer-los costat lleialment per trobar altres solucions o adaptar models que funcionen en altres indrets. De segur que el Departament d’Agricultura també hi ajudarà, tot i que necessita temps per oferir més i millors alternatives per al tractament de purins que les que CiU ha estat capaç d’oferir, malgrat el munt d’anys que ha governat i dirigit aquest departament.