Roger Subirachs

Ens ha deixat Roger Subirachs, fill de l’escultor i destacat membre de la contracultura barcelonina dels anys setanta. A mitjans d’aquesta dècada vaig fer-li una entrevista, inèdita, que ara recupero i que pot servir de testimoni i homenatge:

“Roger treballa als matins amb el seu pare i a la tarda pinta i dibuixa en un estudi d’un edifici dissenyat per l’Oriol Bohigas prop del pont de Vallcarca. Tot just arribat del servei militar, hi viu amb Isa Barraquer.

“A començaments dels anys setanta jo estudiava en un col·legi de Sarrià. El meu professor de francès, l’Eliseu Trenc Ballester, m’havia vist dibuixar. Ell coneixia Mariscal i Nazario i em va posar en contacte amb ells. Amb Mariscal ens trobàvem més sovint, ja que jo estudiava anglès al CIC. Allà hi vaig trobar també Max i Pepichek. Aquest darrer i el seu germà Mique Farriol eren tots uns relacions públiques, i coneixien molta gent, i varen contactar-me amb Vibraciones i l’editorial Mandrágora, a través del crític de música Claudi Montañà.

Amb ells anava els caps de setmana a una casa del Masnou i també al pis del carrer Comerç. Quan vaig entrar a la revista del Rrollo enmascarado encara era estudiant. Nazario i Mariscal eren més grans que nosaltres.

Vaig dibuixar una història per al Rrollo paral·lelament a Mata Ratos. Amb la revista Star no vaig treballar, ja que no em varen editar un còmic i no m’agradava la línia que seguien.

En realitat jo no feia còmics. Com que ja pintava, em dedicava a la il·lustració. Tenia molta influència dels dibuixants europeus i especialment de les figures de Tintin. Dels espanyols m’agradaven Urda i Coll. D’aquest darrer m’agradaven molt les seves historietes, eren plasmacions del moviment. Moltes vegades ni tan sols hi ha figures.

Amb Montesol vaig fer una història titulada La corta y la rasga de mente lánguida que va sortir a Carajillo vacilón, mirant còmics de Coll.

També a la coberta de Papel hi ha una barreja de personatges d’Urda amb un fons de Juan Gris. Després del Rrollo vaig rebre unes lletres de Sisa per il·lustrar-les, que varen sortir a Diploma d’Honor. Tot seguit amb Isa i Pàmies ens autoeditarem DE Quommic. Mariscal ens va enviar una historieta des de València, i quan ho enviàrem a la censura vàrem haver de tapar alguns detalls. Ho muntàrem a casa meva i el color ho vàrem afegir a la impremta. Ho veníem a mà i molts dibuixants ens escrivien dient que volien col·laborar-hi. En una d’aquestes cartes vàrem conèixer Perote, que després treballaria a Picadura Selecta.

Quan tots varen marxar a Eivissa nosaltres vàrem fer Picadura, que no es va vendre gaire. Pàmies tenia una història molt complerta i la vàrem omplir amb col·laboracions per tirar-la endavant. Jo vaig fer la coberta.

Quan varen tornar d’Eivissa vàrem preparar els tebeos del Rrollo. A La Calle vaig fer la contracoberta. Es nota molt la diferència entre els dibuixants madrilenys i els d’ací, sobre tot en aquest còmic. La coberta era de Martí, no es trobava gaire bé i la va fer en un estat quasi paranoic. Sidecar el vàrem fer en una setmana a l’estudi de Vallés. Propaganda Moderna va ser un luxe de Rubiales. Em va demanar material i el vaig ajudar.

No em sap greu recordar aquesta època. Ara dedico més temps a la il·lustració, però no oblido els còmics.”