COLABORACIÓN
Sempre he votat
Exdiputada del PSC por Lleida, Pirineo y Aran al Congreso
Des que es va reinstaurar la democràcia a Espanya, he votat en totes i cadascuna de les convocatòries electorals que s’han celebrat. Ho he fet com un dret cívic que ens va ser arrabassat durant massa anys per una dictadura cruel que ens va deixar a tots i totes sense cap dels drets que després hem aconseguit. Després de molta lluita, de moltes víctimes que s’han quedat pel camí i de molta voluntat de diàleg, de negociació i d’acords ho vam fer possible.
Ho hem fet amb totes les garanties que caracteritzen la participació dels ciutadans i ciutadanes arreu del món. És públic el cens en què constem els que som cridats a aquesta participació, rebem a casa nostra la tarja que ens acredita com a votants i ens comunica el lloc de votació que ens correspon, aquells de nosaltres que hem de formar part d’una Mesa electoral rebem la corresponent citació, aquestes Meses es constitueixen amb totes les garanties i amb l’assistència d’aquells interventors i apoderats que les forces que concorren a les eleccions designen i, finalment, l’escrutini públic té totes les garanties de l’Administració electoral i amb totes les possibilitats de recursos que la legislació posa a l’abast de tothom.
En definitiva, gràcies al fet que vàrem recobrar la democràcia, la seva essència ens ha permès exercir el nostre dret a discrepar, el respecte al que pensa diferent a nosaltres i a conviure tots i totes, pensem el que pensem, i ens expressem com ens expressem. En totes les conteses electorals i els seus resultats conseqüents, tan important és l’exercici per part de la majoria de la responsabilitat de govern que li han atorgat els ciutadans i ciutadanes, com el respecte a les minories que tenen la mateixa representativitat, menor però la mateixa.
Que la nostra democràcia és perfeccionable, sens dubte. Que la Llei electoral fa massa temps que està pendent de revisió, totalment d’acord. Que a Catalunya no hem estat capaços de tenir Llei Electoral pròpia després de 30 anys d’autogovern, és una evidencia nítida i un fracàs de totes les forces polítiques catalanes. Que tots i totes som cridats a aconseguir les millores que la democràcia espanyola requereix és igualment evident i un repte que hauríem d’enfrontar ràpid i amb decisió, tampoc cap dubte. No ho farem, però, saltant-nos les regles de joc.
Serà, doncs, la primera vegada aquest 1 d’octubre en què no participaré en una convocatòria que no reuneix cap d’aquests requisits que he intentat, amb més o menys encert, de resumir breument. És més, no seria capaç de descriure a què sóc cridada diumenge que ve.
Em van dir que es convocava un referèndum per una llei que va aprovar el Parlament de Catalunya la nit del 6 al 7 de setembre, sense cap requisit dels que el Reglament del Parlament assenyala. Sense entrar en detalls, es fa al marge dels informes dels lletrats del Parlament, al marge del Consell de Garanties Estatutàries i dels grups de l’oposició.
Se’ns diu que no regeix la legislació espanyola, amb una apel·lació genèrica i recorrent a la internacional, tot i que això no impedeix fer ús d’aquesta legislació que teòricament no existeix per defensar-se a l’hora de presentar recursos i apel·lacions diverses. Si acceptem això, voldria dir que hem de respectar fil per randa aquella que ens regeix.
Què passa doncs quan, per una decisió del Govern, queda sense efectes la Sindicatura electoral? És l’ens que la suposada llei vigent diu que ha de vetllar perquè es donin els requisits de garanties per una votació. Si ni això empara els que encara creuen que estan davant una votació, com ens diuen, “com sempre”, què ens queda?
I tot plegat, els ciutadans i ciutadanes que reclamem diàleg, negociació i acords veiem com el nostre Parlament està tancat des de fa dies. On parlaran doncs les forces polítiques que ens representen? Els dos costats estan a la cerca del seu rèdit electoral en un camí cap al penya-segat cada dia més accelerat. Els seus líders són part del problema i cada dia és més clar que s’invaliden per ser part de la solució.
Encara hi som a temps: diàleg, negociació i acords. Llavors, jo com molt altres ciutadans i ciutadanes, votarem. Com sempre.