Coincidència

El mateix dia que, primer Banc de Sabadell i després CaixaBank, fan pública la seva decisió de canviar de domicili social, el govern de Madrid manifesta que està preparant un nou Decret per facilitar, derogant tràmits administratius, aquests canvis. Doncs bé, resulta que el govern presidit pel Sr. Rajoy no elaborava el Decret sinó que el tenia pràcticament tancat perquè el BOE del dissabte 7 d’octubre, precisament, el publica, tot molt ràpid, no? El que jo penso és que aquesta rapidesa és deguda al pacte entre govern central i grans empreses, la qual cosa porta a pensar que les pressions estatals pel canvi han existit i a canvi els hi han aplanat el camí per fer-ho, no em crec ni la coincidència ni la rapidesa, el tema ja feia dies que s’havia parlat i degudament tancat. És una evidència més dels instruments utilitzats per l’Estat per portar la por, el temor, el garbuix, a Catalunya i fer fracassar el procés amb paranys i camàndules.

Tanmateix i com el diner és la cosa més poruga que existeix, és important clarificar el que està passant per tranquil·litat de tots i totes ja que, com veureu, no n’hi ha, ni molt menys, per tant. Què passa si un banc català, CaixaBank o Banc de Sabadell, fixa el domicili social fora de Catalunya. Dos supòsits: 1) Catalunya encara no és independent. Mentre no sigui independent no passa res, tot continua com ara. Per què? Amb el domicili social de les dues entitats a Catalunya, on paguen l’impost de societats ara? El paguen a Espanya, no a Catalunya, per tant, si canvien el domicili social a efectes fiscals no hi ha cap canvi, continuen pagant al Sr. Montoro. La Generalitat no veu ni un euro del 25% dels beneficis que paguen ambdues entitats a Madrid. Retorna part de l’IRPF (a més en aquest impost, la Generalitat pot aplicar, i ho fa, un recàrrec) i de l’IVA però de l’impost de societats no retorna res. En resum, a efectes impositius, com hem dit, no hi ha cap canvi. El canvi de domicili social pot comportar el trasllat a les noves seus de tot el cos directiu i tècnic de les empreses i el seu patrimoni immobilitzat. Algú creu que CaixaBank desmantellarà les dues torres que té a la Diagonal o el Banc de Sabadell a la mateixa Diagona i Sant Cugat? Doncs no. Ni hi haurà cap desplaçament de treballadors, ni hi haurà acomiadaments ni tampoc tancament de sucursals i oficines, tot el contrari: si l’economia de Catalunya creix, obriran noves oficines com ho poden fer totes les altres entitats financeres que no tenen el seu domicili social a Catalunya. Evidentment, no agrada, simbòlicament, el canvi, però no siguem ingenus, en la injusta globalització actual CaixaBank i Sabadell tenien només de catalans, precisament, el domicili social que és només una dada registral.

2) Catalunya ja ha assumit la independència. Si continuen amb el domicili social fora de Catalunya seran, com la resta, bancs estrangers treballant a Catalunya i llavors l’impost de societats el pagaran íntegrament (evidentment, dels beneficis obtinguts a Catalunya) aquí, el canvi és substancialment positiu. I això serà així estigui o no estigui Catalunya a la Unió Europea. En doctrina tributària hi ha un principi que diu que els impostos es paguen on es desenvolupa el treball o l’activitat. Sí que dins de la UE hi ha convenis i tractats fiscals per evitar, per exemple, la doble fiscalitat però que no contradiuen el principi esmentat. Tampoc és del tot cert que el canvi obeeix a poder seguir amb els beneficis de la política de crèdit barat del Banc Central Europeu (BCE). Amb domicili social a Catalunya, i aquesta fora de la UE, podrien les seves oficines (que tindrien personalitat pròpia i no serien el braç allargat de la central o matriu) acudir al BCE perquè estarien a Europa. Les oficines fora serien com una nova entitat encara que portés el mateix nom comercial. El temor provocat, repetim, voluntàriament, ha implicat que la gent s’espantés i retirés els diners. No, no hi ha cap problema amb els dipòsits. Tant CaixaBank com Banc de Sabadell no tenen ni tindran, per aquesta decisió del canvi de domicili social, cap problema de liquiditat. Molt més de la meitat del negoci d’ambdues entitats el tenen fora de Catalunya, per tant, el problema pot venir de fora, no de dins. En resum, no hi ha cap raó objectiva per treure diners, només la por creada per generar problemes on no n’hi ha.