Visca la República Catalana

Costa posar-se a escriure amb els sentiments desbocats. Sentiments molt intensos i poc controlables que afloren i s’alliberen en una jornada com la que estem vivint al mateix temps que m’he d’enfrontar a aquest full en blanc. Catalunya s’ha constituït en un Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social. Poca broma. Acabem de declarar la República Catalana. Acabem de fer allò que tantes generacions de catalans havien somiat, tot i que hem de tenir clar que ara mateix aquesta República és un nadó que cal protegir perquè creixi ben fort i saludable i que, per tant, l’haurem de saber defensar d’aquells que no l’acceptaran de bon grat. La declaració solemne de la República ens ha de fer sentir orgullosos del que hem aconseguit entre tots i privilegiats pel fet d’haver tingut la sort de viure-ho. Segur que vindran moments difícils en què la nostra voluntat de ser un país independent serà posada a prova, però ara toca celebrar-ho –encara que sigui breument– fins que l’estat espanyol no comenci a fer moviments en virtut de les mesures aprovades ahir al Senat derivades de l’article 155 de la seva constitució. Ara tocarà defensar això que hem fet. Haurem de fer resistència pacífica a les mesures punitives que intenti aplicar Espanya. I tots hi estarem convocats, cadascú des de la seva petita parcel·la. La nostra força és el poble mobilitzat, com ho ha estat per arribar fins aquí. No podrem afermar la nova legalitat de la nit al dia, però la nostra tenacitat i la nostra voluntat aniran consolidant aquest nou subjecte de sobirania. Alguns potser esperaven que ahir mateix ja hi hagués els primers reconeixements internacionals. No n’hi va haver. Calma. En canvi, sí que vam rebre alguns missatges significatius. El més rellevant, probablement, el del president del Consell Europeu, Donald Tusk, que tot i no reconèixer la República, adverteix a Espanya que utilitzi “la força dels arguments i no l’argument de la força”. No és un mal inici. Com tampoc no ho són alguns missatges de polítics eslovens, belgues i dels països bàltics. Ara som nosaltres els que ens hem de guanyar que les altres nacions ens reconeguin com a iguals. I com ho hem de fer? Doncs demostrant que això no ha estat la declaració d’un esbojarrat, ni d’uns polítics extremistes, sinó que respon al que tots ja sabem: al mandat democràtic de la majoria social del nostre país expressada a les eleccions del 27-S i al referèndum de l’1-O. Les concentracions multitudinàries i pacífiques d’ahir, que enorgullirien el Jordi Sànchez i el Jordi Cuixart, són el punt de partida. La mobilització, amb tota seguretat, haurà de ser sostinguda perquè la República pugui fer les seves primeres passes. Ahir, els plens del Parlament i del Senat espanyol van solapar-se amb la celebració del ple de la Paeria, on l’equip de govern va tombar –amb la suma habitual dels vots del PP i de Ciutadans– les mocions que portàvem la resta de grups en contra de l’aplicació del 155 i demanant la llibertat dels presos polítics Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que sigui dit de passada, mereixerien poder haver viscut tot això en llibertat. Vaig acabar la meva última intervenció al ple demanant, de tot cor, que sigui quin sigui l’escenari que s’imposi en les properes setmanes, siguem capaços de mantenir la convivència a la ciutat i a la Paeria, com a expressió de la voluntat política dels lleidatans. Ara que la independència ja ha estat proclamada, li demano a Àngel Ros que posi l’ajuntament de la ciutat al costat del president de la República i que assumeixi la legalitat emanada de les urnes i ratificada ahir pel Parlament. Lleida ha estat protagonista dels esdeveniments que han culminat amb aquesta declaració. A Lleida hem sortit al carrer, ens hem sabut organitzar per votar, hem encaixat els cops de la policia i vam expressar-nos clarament a les urnes. El poder polític municipal no hauria d’atrinxerar-se, com si fos un govern col·laboracionista, al costat d’aquells que ens volen reprimir. La ciutat, com el conjunt del país, ha parlat. Demanem que la nostra principal institució actuï amb lleialtat i dignitat.