Pau, convivència i reconciliació

Ja fa molt de temps que els ciutadans d’una gran part de Catalunya estan angoixats, dividits, defraudats, preocupats, desconcertats, dolguts i alguns enganyats i tot per la crisi territorial que estem patint. No és el moment de

retrets

ni d’improperis. No sóc ningú per culpabilitzar cap polític ni cap partit o organització. No és el moment de buscar culpables. És el moment de la concòrdia; una concòrdia que requereix esforç, renúncia, ètica i responsabilitat; perquè la concòrdia fa créixer els petits projectes, mentre que la discòrdia enfonsa els grans.

Parlem contínuament i de forma exclusiva, de temes d’identitat nacional que patim.

No serà l’hora d’introduir, també, en l’escenari polític aspectes socials que la gent desitja i necessita? Som un país plural i divers, culturalment i emocionalment. Un país com Catalunya, que sent, ama, somnia o emociona en diferents llengües, front a altres societats que son més homogènies i tancades. Catalunya és una finestra d’aire fresc cap a la modernitat. Catalunya és el motor de la ciència i del progrés. Catalunya sempre ha sigut un país integrador, transversal, modern i solidari, en què mai ha tingut dos blocs amb projectes tan antagònics i excloents com els que tenim ara.

Trobo a faltar líders i polítics valents, sincers, prudents, realistes, pragmàtics, amb vocació de diàleg, sentit comú i d’Estat; transigents, amb criteri propi, decents i honrats. Polítics amb vocació de servir els ciutadans. Trobo a faltar polítics, que independentment de la seva ideologia, dignifiquin la funció política de servei. Polítics que defensin els interessos generals del país i no exclusivament de partit. Que vulguin construir ponts des de la diferència i no aixecar barreres des de la intransigència. No crec en les fronteres. No vull barreres, que poden originar enemistats, boicots i aïllament. Necessitem polítics íntegres, que evitin la manipulació, el doble llenguatge i la confusió, amb idees clares, que sàpiguen per on volen anar i per on ens volen portar. Que atenguin les reclamacions de tot el país i no només de la meitat i que vulguin recuperar la nostra bandera, que és la senyera i les nostres institucions.

Sempre he respectat molt les banderes, però a vegades he de dir, que em fan por. Em fan por les banderes que s’utilitzen per a la confrontació, la disgregació i la humiliació dels que pensen de forma diferent. M’agraden les banderes com a símbols de pau, convivència, unió, solidaritat i respecte.

Hem de preservar costi el que costi, la convivència, el civisme, el diàleg, el respecte cap als altres, tornar a la normalitat. Normalitat significa viure en una democràcia avorrida. Això significa que el sistema polític funciona, sense sobresalts i excitacions innecessàries.

Tan difícil és arribar a un enteniment? Enteniment no significa estar d’acord en tot, ni pretendre tenir sempre tota la raó. Significa evitar que el desacord ens pugui conduir a l’abisme.

A vegades quan escolto persones que diuen que volen marxar, els comento que de cap de les maneres. És el moment de quedar-se, de conviure en pau, respectant a cadascú les idees que tinguin, encara que no siguin coincidents amb les nostres.

Necessitem rebaixar la tensió, tranquil·litzar i relaxar l’ambient social. No m’agraden les friccions i antagonismes existents. Volem la pau a la societat catalana, en la família, en el veïnatge i en els grups d’amistat. Volem poder parlar de política sense por i amb tranquil·litat.

Els ciutadans també tenim dret a viure en pau i que s’evitin possibles enfrontaments civils. Els catalans no volem que ens humiliïn sinó que ens respectin la nostra dignitat. Catalunya no vol la violència, perquè amb aquesta és del tot impossible cap tipus de diàleg, genera por, indignació, ressentiment i impotència. Catalunya vol que els seus governants, siguin empàtics, tolerants i demòcrates.

Espero i desitjo que les properes eleccions autonòmiques, encara que dubto que resolguin el problema de fons, puguin, d’alguna manera, canalitzar la divisió, mirar el futur amb confiança i gestionar una millor convivència.

No podem oblidar que la societat és més forta quan els ciutadans, que pensen de forma diferent, poden conviure junts i en pau.