Andorra, de tu, n’esperava una altra cosa

Sóc de la Seu i només per això ja desitjo el millor per Andorra, per molts motius, a continuació en detallaré uns quants. Com a urgellenc tinc claríssim que la prosperitat a Andorra implica prosperitat a la Seu i comarca, són moltíssims els urgellencs que pugen a treballar cada dia a Andorra i molts altres es beneficien pel pol turístic que és el país veí, per la feina que es deriva d’una frontera, o directament per serveis contractats per andorrans aquí baix. Jo mateix a Andorra he pogut treballar i formar-me professionalment.

A part dels motius econòmics, també existeixen molts vincles fraternals, gran part de la població Andorrana té arrels catalanes. Jo mateix tinc part de la família andorrana i moltes amistats andorranes. Andorra per a la meva família és molt important des de fa molts anys, per part paterna tinc arrels andorranes, per part materna Andorra va ser el país on van emigrar els meus avis, buscant una llibertat que a l’Espanya franquista no existia i una prosperitat que al Pallars dels anys 60 era molt difícil. A Andorra és on es van conèixer els meus pares, on van residir durant anys i on van començar a forjar la meva família amb el naixement de les meves germanes.

També ens uneixen vincles històrics, Andorra va formar part de la Catalunya Vella ja que era un part del comtat d’Urgell. Des del segle XII, amb el pariatge signat entre el bisbe d’Urgell i el Comte de Foix, Andorra esdevé un coprincipat i per tant, un país independent, una independència que sempre hem anhelat aquells que creiem en la sobirania del poble català. Durant els anys de guerra, ja sigui la incivil espanyola, o la mundial, la frontera Andorrana va significar llibertat i esperança per a milers de persones, ja fos travessant-la en direcció nord o en direcció sud. L’any 1993 Andorra va ingressar a l’ONU i tots els catalans vam poder veure com la nostra llengua arribava a l’ens internacional més important del món, a través del nostre país veí.

Per tots aquests motius i molts més, jo estimo Andorra i per això em fa mal veure com està reaccionant amb Catalunya. Vull precisar que no és el poble andorrà qui m’ha decebut, ans al contrari, sinó el seu govern. Mentre, a Catalunya hem vist com la policia espanyola atonyinava gent pel simple fet de voler dipositar una papereta en una urna, han empresonat els Jordis, han fet un cop d’estat amb el 155, han empresonat la meitat del nostre govern legítim... el govern andorrà ha callat, o quan ha dit alguna cosa ha estat per les pressions diplomàtiques espanyoles. Degut als vincles de l’Estat andorrà amb l’Estat espanyol, reconec que diplomàticament l’afer és molt delicat, si el govern espanyol és capaç de fer el que ha fet amb Catalunya, és difícil de saber de què seria capaç amb Andorra, quan tots sabem que amb només mig tomb de clau a la frontera podria enfonsar el país. Per tant, quan sento parlar de boicot a Andorra o qualsevol cosa per l’estil, se’m crispen els pèls, ja que és evident que com a país no ho té gens fàcil. Ara bé, tot escrivint aquestes paraules, em ve al cap un frase andorrana que m’encanta, “ni espanyol, ni francès, andorrà”.

No demano que Andorra reconegui la República Catalana (això ja seria l’hòstia!), el que dic és que missatges criticant el comportament de la justícia i policia espanyola, o l’atac que hem sofert a drets fonamentals, han brillat per la seva absència o pel seu baix volum. La Unió Europea ja ens ha fallat moltes vegades, el més vergonyós ha estat el seu comportament amb la crisi dels refugiats de guerra, per tant no ens ha vingut de nou, i tot i que els països europeus, segons la meva humil opinió, tampoc no han estat a l’alçada, sí que hi ha hagut missatges de crítica en el comportament de l’Estat espanyol.

Perquè ets el meu país veí, perquè desitjo el millor per a tu, perquè t’estimo, perquè la decepció de qui t’aprecies és la que més fa mal, Andorra, de tu, n’esperava una altra cosa.