En diuen “règim del 78”

Per referir-se a la Constitució espanyola de 1978, alguns ara en diuen “règim del 78”, imagino que ampliant-ho als gairebé 40 anys transcorreguts fins avui i vulguin definir com a nefast un període on s’ha consolidat la democràcia, s’ha descentralitzat un dels estats més centralistes fins a aconseguir cotes que superen països que, en tenir un règim federal, es podria pensar que haurien de tenir més competències i més autogovern, ens hem integrat en la Unió Europea superant vells recels i neguits i adquirint en molts moments un protagonisme i capacitat d’influir com mai hauríem pogut imaginar l’any 1978.

La Constitució del 78 va tenir al seu favor la voluntat de tots aquells i aquelles que, sortint de la llarga –llarguíssima– dictadura franquista es van conjurar per superar les profundes divisions que arrossegàvem i per aconseguir un espai de convivència comuna en què tots i totes hi tinguéssim cabuda. Cal recordar que la Ponència Constitucional va estar constituïda per homes que representaven partits tan diferents com el socialista, el comunista, el postfranquisme i el nacionalisme català. En vull recordar els seus noms: Gregorio Peces-Barba, Jordi Solé Tura, Miquel Roca i Junyent, Miguel Herrero de Miñón, José Pedro Pérez-Llorca, Manuel Fraga Iribarne i Gabriel Cisneros.

No es distingeix precisament Espanya per haver sabut construir al llarg de la seva historia espais d’acords i de consens, la qual cosa encara fa més important la capacitat que aquells homes van tenir l’any 1978 per construir-ne un que a dia d’avui presenta un bon balanç i que, cal recordar-ho, va estar recolzat a Catalunya per un 90,5% dels seus ciutadans i ciutadanes.

Vol dir això que ens podem sentir cofois i que no cal fer res? Que cal tractar la Constitució com fa l’Església Catòlica amb la taula dels 10 manaments? No, rotundament no. La Constitució ha estat útil per a les generacions que han viscut aquests darrers anys però ara necessita una reforma per tal de ser igual o més útil per les generacions que han nascut en democràcia i que han de construir l’Espanya del present i del futur. El Partit Socialista fa força temps que ho reclama i cada cop hi ha més partidaris d’aquesta reforma, perquè no és un règim el que la Constitució instaura, és i ha de ser un espai de democràcia, de convivència, de tolerància i de creixement econòmic sostenible i igualitari.

Per això, un cop passats aquests gairebé 40 anys i amb la possibilitat de fer-ne aquest balanç, podem ja definir com creiem que ha de ser la reforma constitucional. Ha de ser per a construir un estat federal, per a reflectir els drets dels ciutadans i ciutadanes i blindar-los davant de possibles retallades cruels i injustes com les viscudes aquests darrers anys, quan hem estat governats per partits de dretes tant al Govern central com al de la Generalitat, ha de recollir els drets de les dones i ha de contenir el finançament de les Comunitats Autònomes, com a ens federats que seran.

Aquesta és la nostra proposta a grans trets. De ben segur que altres partits també tindran les seves. Som-hi doncs, és el moment de demostrar que el gran acord de 1978 no va ser flor d’un dia, que allò que, en circumstàncies prou difícils vàrem ser capaços de fer, som capaços de tornar-ho a fer. Aprenem d’allò viscut fins avui i construïm el futur.