Eficiència?

A Catalunya estem passant una extrema inestabilitat política i una ben coneguda inseguretat jurídica, que han portat a Barcelona, entre altres qüestions, la pèrdua de la important Agència Europea del Medicament, la qual teníem moltes oportunitats d’aconseguir, per poder ampliar una gran base de coneixements mèdics i farmacèutics, però que no ha estat acceptada. El cas, també lamentable, és el nombre més preocupant d’inversions i projectes que han començat a traslladar inesperades desbandades de bancs, empreses, professionals i inversors, tots desconfiats, vista la inseguretat econòmica a Catalunya. En una línia semblant de la citada, el catedràtic de Teoria Econòmica Carlos Sebastián posa de manifest la mala gestió de les línies 9 i 10 del Metro de Barcelona. Les obres, començades l’any 2002 –pressupost de 2.000 milions– i que havien de terminar l’any 2007, avui, 15 anys després, no estan finalitzades, i el cost fins a la data és de l’ordre de 17.000 milions. El catedràtic Sebastián comenta, amb una certa naturalesa, alguns trams del conegut 3%, implicats en la direcció política del projecte. I per abonar la qüestió hi ha qui ho qualifica d’ineficiència de l’Estat sense fer memòria del que s’acaba de comentar. Els qui encara confien en la independència haurien de recordar els projectes (dos) del Quebec, que va perdre empreses, bancs, i poblacions. Tot i aquests fets, els seguidors catalans al Quebec han amagat que els canadencs de llengua francesa varen abandonar 700 empreses i que el projecte d’independència, en 45 anys, ha restat en creixements econòmics estancats. Durant els processos sobiranistes es van generar unes migracions a altres zones del Canadà: un saldo de 600.000 persones. Cal entendre, doncs, que a Europa és plausible perdre ciutadans en altres zones. Per aclarir els criteris dels responsables de tots els països europeus, el President de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, diu: “No accepto que les regions vagin contra les nacions. Menys encara, fora de la Llei.” I hi afegeix: “El nacionalisme és verí.” De fet, Juncker afirma estar a favor de l’Europa de les regions, de respectar la identitat, la diferència. Però això no suposa declarar una independència unilateral en un referèndum sense garanties. “Europa és un continent petit”, diu. “Perd influència. Cal posar tota l’ambició, el talent, l’energia dels europeus en comú.” Tots. En la mateixa línia, Pierre Moscovici, comissari europeu d’Assumptes Econòmics, diu que “Catalunya és un risc per a l’euro, vist que 2.000 empreses (dit el 19 de novembre, actualment 2.600) han marxat de Catalunya”. Moscovici proposa reformes que fossin més sòlides a l’eurozona: “Decidir assumptes no per un ministre, sinó per majoria”; “Dir adéu a l’austeritat, el major error en la crisi”; “Un ministre de finances de l’euro, completar la unió bancària amb un fons de garantia de dipòsits mutualitzats per a millor solidaritat”. Aquest programa de Moscovici és l’adient.