Trilingüisme trilerista a l’escola

Enmig de la campanya electoral dels comicis convocats a Catalunya pel dia 21 de desembre, va tornar a aparèixer la proposta, especialment per part de Ciutadans (Cs), d’acabar amb el sistema d’immersió lingüística i substituir-lo per un d’escola trilingüe, en què les llengües vehiculars siguin el català, el castellà i l’anglès.

Per les seves declaracions, i també per les decisions preses en les institucions on participa aquesta formació política, es veu prou clar que l’objectiu deliberat que es persegueix no és cap altre que el de reduir la presència pública i institucional del català fins que no en resti gaire cosa més a la llengua catalana que la condició de patois, val a dir, de mer dialecte. La diputada d’aquest partit a les Corts Valencianes, Carolina Punset, va titllar el català d’“aldeano”, tot considerant que calia fer-la desaparèixer de l’àmbit públic per la seva pretesa inutilitat. Una hipotètica implementació d’aquesta mesura suposaria que un percentatge elevat de la població escolar quedés molt poc exposada a la llengua catalana; tan poc, que molt probablement la competència en aquest idioma se’n veuria greument afectada. I aquesta afectació tindria conseqüències en la cohesió social i també en el pla individual, atès que aquesta mancança significaria una pèrdua d’oportunitats en l’àmbit personal i laboral. Val la pena de recordar que la immersió lingüística no va ser, originàriament, una aposta de la dreta catalana, sinó de les classes populars –amb independència del seu origen– , dels barris i de l’àrea metropolitana, justament per poder oferir millors oportunitats personals i professionals als seus fills i filles. El sistema d’immersió funciona i està avalat per més de trenta anys de pràctica. Això és el que es desprèn també dels informes anuals del Consejo Escolar del Estado, poc sospitós de sobiranisme, que reconeix que el coneixement del castellà de l’alumnat català està per damunt de la mitjana estatal. En definitiva, USTEC·STEs (IAC) considera que les propostes en matèria lingüística de Ciutadans (Cs) són tòxiques i només responen a criteris polítics i no pas educatius que en res beneficien ni l’escola catalana ni el seu alumnat. Qualsevol intent d’atac contra el sistema d’immersió, bé a càrrec d’un nou govern o com a conseqüència de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, serà respost per aquest sindicat amb la més absoluta contundència i sense descartar cap mena de mobilització. En el debat electoral del passat dia 18 de desembre a la televisió pública de Catalunya, davant la pregunta formulada pel portaveu nacional del sindicat en el sentit de si seguiria essent requisit indispensable acreditar el domini del català per exercir de docent a Catalunya, Inés Arrimadas, la candidata a la presidència de la Generalitat de Cs, va respondre: “Depèn de l’assignatura que donin els professors.” Vostès mateixos poden fer la interpretació d’aquestes paraules.