Encarant el 2018

Al darrer ple de la Paeria de Lleida, el nostre grup municipal va denunciar que l’actual equip de govern municipal ha modificat 50 vegades el pressupost del 2017. Sí, sí: fins a 50. Una mitjana de gairebé cinc cops per mes. Un cop per setmana, agost a part, que no és hàbil. I se n’han canviat més de 200 partides, unes quantes d’elles de centenars de milers d’euros. De manera que allò que va aprovar el tripartit municipal a finals del 2016 s’assemblarà ben poc a l’executat a finals del 17. Com un ou a una castanya, que diria el filòsof.

Però és que el 2016 es va modificar més de 70 vegades, per una quantitat ridícula (per 56,3 €) o per una de suculenta (480 mil). I no sé quantes partides es van acabar modificant. El resultat va ser que el 2016 es van deixar d’executar el 42% d’inversions en infraestructures i el 17% en urbanisme i habitatge, per citar els casos més flagrants. I, en canvi, es va executar el 6% més en festes.

Una mostra més de la falta de projecte, del poc rigor pressupostari i de la improvisació com a norma... I de la falta de transparència, ja que en aquestes modificacions s’amaguen tot sovint operacions de pagament que no constaven inicialment en el pressupost o que estaven amagades sota noms que no tenen res a veure amb la despesa final. Com és el cas de determinades despeses de propaganda i publicitat, entaforades sota el nom “coordinació de barris”. Tot amb tot, havent d’aplicar a contracor un pla de sanejament imposat per la mala gestió econòmica i que farà que la inversió en aquest any sigui encara més minsa que la de l’anterior. És clar que les eleccions municipals queden molt lluny i d’això se’n recordarà poca gent.

Tot i això, gràcies a la feina de control que fem des d’una oposició que sempre hem volgut rigorosa, en el doble vessant –fiscalitzador i propositiu– amb què encarem el nostre treball a la Paeria, creiem sincerament que contribuïm positivament a alinear la tasca municipal cap al bon govern. Que costa, vista l’actitud poc o gens receptiva de l’equip d’Àngel Ros, instal·lat en la comoditat del seu pacte amb Ciudadanos i PP. Però no defallim.

Així encarem el 2018. El que ha de ser el darrer any complet de mandat (ja que, del 2019, només n’ocupa mig any). I vist que l’actual alcalde s’ha parapetat en el recer del tripartit municipal, no confiem gaire que les propostes que no vinguin de PP i Cs siguin escoltades i, per tant, haurem d’aprofundir el discurs fiscalitzador. Tant en un vessant com l’altre, treballarem des dels nostres plantejaments per un municipi cohesionat, emprenedor, sostenible i gestionat des de valors republicans, des de la transparència i el bon govern, amb criteris democràtics i col·laborant en el procés de construcció de la República Catalana.

Haurem de veure com es plantegen els temes que la ciutat necessita imperiosament que s’encarin i es resolguin: l’aprovació d’un nou Pla d’Ordenació Urbana (POUM); la resolució definitiva del futur comercial de la ciutat; la millora de l’espai públic, per fer-lo més amable i habitable a la ciutadania; els recursos per a gent amb dificultats socioeconòmiques (pobresa energètica, alberg municipal, temporers); la qualitat i la disponibilitat de serveis públics com els de neteja viària, zona blava o autobusos...

També haurem de veure com es dóna compliment a tants compromisos adquirits i no executats, com ara els acordats a proposta del nostre grup, com el Conservatori Superior de Música, el Pla Estratègic del Riu, la contractació i compra de béns i serveis èticament i socialment responsables, o el pla de mobilitat.

Sense oblidar que cal sanejar les finances municipals, no pas a costa de retallar els serveis bàsics o les inversions, sinó les despeses sumptuàries i protocol·làries: dinars patronals, torronades a dojo, despeses exagerades en celebracions, lloguers innecessaris, despeses prescindibles en transport d’alcaldia.

Despeses totes que la ciutadania té el dret a saber. La ciutadania i els grups municipals que la representem. I, en canvi, fa més d’un any que Àngel Ros ens nega informació sobre despeses en publicitat i comunicació, fa mesos que ens té bloquejat l’accés a informacions sobre contractes de serveis. Fa temps que predica transparència i aplica desinformació, fins i tot desoint les instruccions dels organismes d’accés a la informació pública. Però ens en sortirem.